La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) és puntera en la innovació a Catalunya. La Fundació CIM, vinculada a la UPC, desenvolupa el projecte RepRapBCN, liderat per l'enginyer industrial Xavier Martínez Faneca, que fabrica impressores 3D.
Quan fa que existeix la impressió 3D?
Des dels anys 80, en l'àmbit industrial. N'hi ha moltes tècniques, amb pols, cera, resina, fil de plàstic, etc. Es consideren tècniques d'impressió 3D perquè són tècniques de fabricació additiva, és a dir, que afegeixes material per fer la peça. Ara les patents de tots aquests processos estan arribant al límit.
Quan va començar el projecte RepRap?
A escala mundial el 2007, però a nosaltres ens va arribar el 2011: un alumne portuguès, que estava d'Erasmus, va començar a fer una màquina amb peces que trobava per aquí. El projecte RepRap es va crear perquè aquelles màquines, que eren molt cares i inaccessibles, i que només estaven justificades per a una gran empresa, les poguéssim acostar al públic en general a un preu més assequible i ajustat a les seves capacitats.
Quan van començar a vendre impressores 3D?
El febrer del 2012, amb un model petit, el Prusa, que era autoreplicable: se'n podia fabricar un altre amb peces fetes amb la mateixa impressora. I des del desembre venem el model BCN3D. En devem haver venut uns 60.
Qui les compra?
Tenim dos tipus de clients. Quan vam començar el client ho era per hobby , encuriosit per la tecnologia, que volia la màquina per muntar-se-la ell i després fabricar-se coses i mostrar-les. Ara, amb la nova màquina, hem entrat en el mercat de les petites empreses, que es gasten molts diners a fer prototips o que ni tan sols poden fer prototips, i ara tenen la seva impressora 3D que els ajuda a tirar endavant els seus dissenys per un mínim preu.
Quant costa?
Són 890 euros més IVA pel que fa al kit desmuntat, i 990 euros més IVA incloent-hi el workshop , un taller en el qual ensenyem a muntar la impressora. El quilo de plàstic PLA val uns 20 euros.
¿Investiguen per fer impressores més bones?
Sí, però no volem ser la punta de llança de la impressió 3D. El que fem és agafar el que la gent està provant i funciona, com ara nous materials. Ho provem i ho oferim a la gent de manera que sigui intel·ligible i accessible, que es pugui fer servir sense un esforç titànic. Però sí, la nostra intenció és incorporar millores, nous materials com el niló, la impressió en diversos colors, etc. La idea és que la màquina sigui una plataforma de fabricació, i a partir d'una fàbrica base puguis fer el que necessitis, que tu puguis canviar algunes peces i fer altres materials i processos. Llavors pots posar un làser, un extrusor de pasta que deixa imprimir xocolata, etcètera.
S'ha fet menjar, roba, armes... ¿Té límits, la impressió 3D?
Sí, principalment en el material, com per exemple imprimir metall. Però es poden fer moltes coses, per exemple en el món de la pastisseria; d'aquí poc s'imprimirà xocolata, mones de Pasqua, pasta...
¿N'hi haurà a totes les cases?
Sí, quan hi hagi un negoci al voltant. Llavors sortiran negocis mixtos. Per exemple, si sóc una empresa de mòbils, et dono la placa i la pantalla i tu et fas la carcassa, a partir d'una enorme biblioteca de carcasses diferents que t'ofereixo.
