¿Vols emprendre però no tens idees? Pregunta aquí

No cal ser Mark Zuckerberg per crear Facebook. De fet, la xarxa social més gran del món no va ser la primera del planeta: abans de Facebook ja n’hi va haver uns quants que ho van intentar amb projectes que van inspirar més o menys un dels joves més rics del món. Wallapop tampoc va ser el primer de vendre productes de segona mà entre particulars; la seva innovació va ser la de convertir eBay en una plataforma de mòbil geolocalitzada, que, de fet, ja existia als Estats Units.

El plagi a l’època clàssica era una pràctica totalment acceptada i fins i tot valorada, tant pel que copiava com pel que era copiat, perquè s’entenia com una manera de valorar aquell producte. En el cas dels negocis, l’originalitat és un valor molt preuat, però la famosa innovació es troba més sovint del que sembla en els petits detalls que en la idea mare del projecte. Per tot això no cal ser Zuckerberg per crear Facebook.

“La diferència entre un venture builder i una incubadora convencional és que a les incubadores es desenvolupen idees de negoci des de zero i en un venture builder les idees ja vénen donades; el que es desenvolupa des del naixement és l’equip”, explica Carlos Blanco, un dels emprenedors i inversors més actius de Barcelona i fundador de l’acceleradora Conector i recentment de Nuclio Venture Builder.

Blanco assegura que, per molt contradictori que sembli, “el talent és el més important en aquest negoci”, que neix a imatge de la controvertida Rocket Internet alemanya. Aquesta incubadora germànica és la primera que va posar en marxa el model de negoci del venture builder des de Berlín. Fins ara se’ls ha anomenat “fàbrica de clons” o directament “estafadors”, però el cert és que a través de la còpia oberta i reconeguda de negocis majoritàriament nord-americans han aconseguit crear un dels imperis empresarials més grans del sector tecnològic, amb prop d’un centenar d’empreses creades arreu del món i més de 4.000 milions d’ingressos entre totes. Rocket Internet és el responsable de les còpies d’Amazon, Uber, Facebook i Airbnb que triomfen en països emergents o en altres mercats com ara l’Àfrica i l’Àsia.

A Barcelona, Nuclio no és la primera incubadora d’aquest tipus. Els fundadors de Wallapop, Gerard Olivé i Miguel Vicente, ja fa temps que van engegar Antai Venture Builder, que inverteix o desenvolupa projectes d’aquesta mena. Per exemple, és part d’Antai Deliberry, la plataforma que reparteix la compra a domicili, l’equivalent a Instacart als Estats Units.

Però Nuclio sí que és la primera venture builder a Espanya que neix proclamant obertament que el seu objectiu és copiar models de negoci que ja funcionen a l’estranger, perquè sovint el que en un país funciona pot tenir el mateix èxit en un altre però cal tenir el coneixement del mercat local, segons explica Carlos Blanco.

Aquest mateix model permet que les persones que tenen ganes o aptituds per emprendre un negoci des de zero, però que no tenen la idea adequada per posar-lo en marxa, puguin fer-ho. Blanco ha llançat Nuclio aquest any, després d’analitzar més de 450 projectes durant sis mesos i quedar-se únicament amb sis. La feina en aquest cas és per a Blanco i el seu equip, que a més de triar els negocis copiables han de seleccionar els potencials desenvolupadors dels projectes. Segons Blanco, Nuclio va rebre 1.800 sol·licituds, va entrevistar 450 candidats i, finalment, va seleccionar 50 perfils que van des de multiemprenedors fins a directius o tècnics d’empreses com ara CaixaBank, Banc Sabadell, GP Morgan i Let’s Bonus.

“Són persones amb molt de talent, que poden ser un bon conseller delegat o un bon responsable de producte, però la feinada és tancar els equips en un cap de setmana entre persones que no es coneixen de res”, explica l’empresari. Només en dos dies han de triar els projectes que més els sedueixen i constituir un equip que, a llarg termini, s’acabi convertint en el negoci de la seva vida -i, lògicament, amb Nuclio com a soci des de l’inici-. Un negoci que no han inventat ells però que adoptaran com si fos seu i que, abans de néixer, ja té probabilitats d’èxit.