Empreses 24/01/2016

Volotea, el segon intent dels creadors de Vueling

L’aerolínia prepara el debut a borsa gràcies a un model alternatiu que connecta només aeroports regionals

Júlia Manresa
6 min
Volotea

Catalunya viu un baby boom d’empreses tecnològiques des de fa uns tres anys. Fins i tot està de moda la figura del multiemprenedor: el que ja ha parit més d’una start-up. Però entre tots aquests progenitors només n’hi ha dos que poden presumir d’haver creat dues aerolínies des de zero. Carlos Muñoz i Lázaro Ros són els pares de la ja consolidada Vueling, però també de Volotea, una companyia aèria que ha anat creixent sense fer soroll des de Catalunya i que aquest any serà la primera empresa a fer el salt a borsa a Espanya.

Volotea va néixer el 2011 després de tres anys de reunions entre Muñoz i Ros en un despatx del carrer Tuset a Barcelona. Des d’aleshores han anat fent créixer l’empresa, fins ara, que preparen el salt als parquets. “És propi de la manera de fer dels seus fundadors no voler aixecar polseguera, també per evitar cridar l’atenció de la competència”, detallen fonts del sector pròximes a la companyia. Però si aquests dos empresaris ja van demostrar la seva capacitat de revolucionar el mercat el 2002 amb la creació de Vueling -ara ja la primera companyia del Prat-, els números que Volotea posa sobre la taula de les autoritats i reguladors abans de la sortida a borsa fan preveure un altre èxit.

Un nínxol de mercat per explotar

El seu model de negoci esquiva grans aeroports

Volotea ataca directament un nínxol de mercat gairebé sense explotar ni a Espanya ni a la resta d’Europa: el dels vols directes entre aeroports de ciutats petites i mitjanes. No és una aerolínia de baix cost tradicional i no es pot trobar en cap de les principals ciutats ni aeroports d’Europa. Aquest és precisament el seu fort. Cap portaveu de l’empresa s’ha avingut a fer declaracions sobre la companyia al·legant que la imminent sortida a borsa els obliga a ser el màxim de discrets possible. Però per atreure l’atenció dels inversors cal que deixin clar quin és el seu model de negoci i els seus punts forts. “El 75% de la població europea resideix en ciutats petites i mitjanes”, explica Volotea en la presentació que ha fet per a inversors. De fet, l’aeroport on Volotea té més presència a l’Estat és al d’Astúries. Tampoc no és a Barcelona, ni tan sols a Girona, sinó que operen a Perpinyà.

“Són un model de negoci realment per explotar i amb possibilitats d’èxit”, assegura Xavier Fageda, professor d’economia de la Universitat de Barcelona i expert en aerolínies. Fageda explica que Volotea cobreix un espai que les low-cost low-costno ocupen. “Hi ha ciutats més petites que concentren un gran volum de viatgers de negocis als quals no va adreçat el model de baix cost”, diu Fageda. Es tracta d’un client al qual no li importa tant el preu i que necessita més freqüència de la que ofereixen empreses com Ryanair i Vueling.

voloteagràfic1

Volotea no vola ni tan sols a Madrid. Té bases en nuclis urbans de mida mitjana com ara Venècia, Verona, Bordeus, Tolosa de Llenguadoc, Palerm i Perpinyà. I a Espanya connecta ciutats com València, Bilbao, Vigo, Sevilla i Màlaga.

El model arriba dels Estats Units, on sí que és més habitual que companyies amb avions de mida mitjana connectin ciutats secundàries. Una de les primeres aerolínies que ho van fer va ser Allegiant Air, que va començar a finals dels anys noranta. Les característiques d’aquesta mena d’operativa situen Volotea en un punt mitjà entre una companyia aèria de baix cost i una de regional. Això sí, amb els avantatges i inconvenients que això implica.

Fonts del sector expliquen que la competència amb els models d’avions que fan servir les aerolínies actualment es fa difícil. Empreses com Ryanair i Vueling utilitzen models amb molta capacitat, d’unes 190 places, que estan forçades omplir. “Són avions massa grans perquè rutes entre ciutats petites i mitjanes siguin rendibles”, assenyalen fonts del sector. De fet, les mateixes fonts recorden que Vueling ja va intentar operar d’una manera similar des de Venècia però va haver de fer marxa enrere. D’altra banda, els avions d’operadors regionals són massa petits, d’unes 85 places. Volotea, en canvi, opera amb naus d’una mida intermèdia, d’unes 125 places.

Però també hi ha inconvenients. Mentre Volotea considera que ataca un nínxol de mercat amb un potencial de creixement d’entre el 30% i el 40% de cara als pròxims anys -amb 500 noves possibles rutes-, Xavier Fageda creu que l’única manera de créixer tant és ser absorbits per un altre gran grup. “A Anglaterra hi ha alguna aerolínia que explota aquest model, però mai són empreses per si mateixes sinó que sempre acostumen a anar vinculades a altres grups, perquè les possibilitats de creixement en aquest mercat són limitades”, explica.

Quatre anys d'expansió

Volotea preveu duplicar les rutes el 2016

Fins ara els números els van a favor. Volotea va començar amb 89 rutes i mig milió de passatgers l’any 2012 i de cara al 2016 preveu duplicar-les fins a 196. A més, només quatre anys després de començar a operar ja ha aconseguit registrar un ebitda (benefici abans d’impostos i interessos) positiu. En termes de treballadors, també ha multiplicat per més de dos la plantilla i preveu contractar unes 150 persones aquest 2016 per arribar als 720 empleats. Aquest ritme de creixement recorda inevitablement el de Vueling, que va aconseguir dos milions de passatgers el seu primer any d’operacions i que també va esperar-se quatre anys per fer el salt a borsa.

voloteagràfic2

De fet, el murcià Carlos Muñoz va ser el fundador i primer conseller delegat de la companyia actual reina del Prat, i Lázaro Ros n’era el president fins que la irrupció de Clickair -la low-cost d’Iberia- i l’encariment dels preus del combustible van provocar desavinences al consell de Vueling, en què la família Lara, propietària del Grupo Planeta, era el principal accionista a través d’Inversiones Hemisferio.

En aquest context, els Lara van reforçar la seva posició accionarial i van empènyer la sortida d’aquesta parella d’emprenedors del sector aeronàutic català. Va ser en aquell moment quan l’exministre Josep Piqué va prendre la presidència del grup per liderar la fusió amb Clikair. Múñoz, però, va mantenir un 2,3% del capital a Vueling fins a la seva fusió amb el grup IAG -que inclou Iberia, British Airways i Aer Lingus- l’any 2014.

Després d’aquesta experiència, ni Muñoz ni Ros van voler abandonar el sector aeronàutic i van començar a pensar en Volotea. Però fundar una aerolínia no és igual de senzill (en termes de recursos econòmics) que qualsevol altra empresa. Si per crear Vueling Muñoz va comptar amb el fons britànic de capital risc Apax Partners, a banda de Planeta, per crear Volotea aquest empresari murcià també va tirar d’inversors de l’etapa Vueling.

Volotea, que actualment està valorada en 65 milions d’euros, va comptar amb la inversió del fons nord-americà CCMP Capital, firma fundada per un grup de socis de JP Morgan, que participa alhora en l’aerolínia de Nova York JetBlue. El director general de JetBlue, David Barger, va formar part del nucli fundacional de Vueling. CCMP Capital és el principal avalador del projecte i actualment hi té un 49% de participació. Més endavant, Volotea va ampliar capital per valor de 15 milions d’euros i va donar entrada així al fons Axis Capital, participat per l’entitat pública ICO Axis Capital,pública ICO, i a Corpfin Capital. Aquests dos inversors hi van entrar l’any 2012 per quedar-se amb un 25% de la participació, mentre que els dos fundadors n’ostenten el 26% restant.

Accionariat Volotea

En el seu segon intent, doncs, Muñoz i Ros segueixen els mateixos passos que van fer amb Vueling, el seu millor aval de cara a la imminent sortida a borsa de Volotea. En aquest cas, encara és aviat per preveure si Volotea constituirà una revolució del sector aeri similar a la que ha suposat Vueling, la tercera aerolínia de baix cost a Europa. Al sector, però, hi ha poques crítiques al voltant dels seus dos fundadors. Fonts del sector, fins i tot, els assenyalen com dues figures clau per al mercat de les aerolínies comercials a Espanya, on Vueling ha sigut durant anys la companyia que més ha crescut. Tenen els mateixos objectius, però un nou punt de mira: després de la sortida a borsa, Volotea vol agafar l’embranzida necessària per consolidar-se com una de les primeres companyies europees dedicades únicament a interconnectar ciutats mitjanes, passant de llarg dels principals aeroports i amb un format de costos reduït. Un tipus d’aerolínia que encara no s’ha ni batejat.

stats