Volem Mas-Colell de conseller?

Hi ha pocs consellers de la Generalitat a qui no s'hagi vist incòmodes durant la breu legislatura de dos anys que estem a punt de tancar. Dit això, alguns han tingut més habilitat que d'altres per poder-se camuflar en l'entorn. Pensin en l'última vegada que van veure Josep Lluís Cleries fent declaracions. O encara més: pensin si saben qui és Josep Lluís Cleries (una pista: és el conseller de Benestar Social).

Un dels consellers que no s'ha pogut amagar ni volent-ho ha estat Andreu Mas-Colell, que, com a responsable d'Economia, li ha tocat possiblement la feina més desagradable: ser el braç executor de les retallades i anar a pidolar diners en un moment en què ni els bancs ni els inversors internacionals tenen la més mínima intenció de donar un euro a la Generalitat. Al Govern ja és famosa la gasiveria amb què Mas-Colell tracta la resta de consellers. Si algun triga massa a gastar-se una partida, corre el risc de veure com Mas-Colell l'hi retira per poder fer front a una cosa tan elemental com el pagament de nòmines dels funcionaris.

Si torna a guanyar les eleccions, com així sembla que serà, Artur Mas s'hauria de plantejar si realment vol que Andreu Mas-Colell segueixi fent aquesta feina de mer comptable i si no vol aprofitar el seu potencial per a altres tasques. Potser és exagerat dir-ho, però hi ha molta gent que pot fer el que ara està fent Mas-Colell. En canvi, no tothom té la seva potència intel·lectual ni la seva projecció internacional, i al Govern que surti de les urnes no li convé desaprofitar ni una cosa ni l'altra.

En les darreres setmanes dos dels economistes més mediàtics del món (el Nobel Joseph Stiglitz i el guru Nouriel Roubini) han passat per Barcelona. Mas-Colell va compartir diferents àpats amb tots dos. I un dels principals assessors d'Obama, Alan Krueger, és exalumne seu i en guarda un gran record. Mas-Colell té un potencial que no es pot desaprofitar.

Àlex Font Manté és el coordinador de l'Emprenem