Empreses 01/12/2013

Vigileu els EUA

Josep Oliver
4 min

El Banc Central Europeu (BCE) ha publicat l'informe semestral sobre estabilitat financera. Al lector li semblarà abstrús, complex i molt allunyat dels seus interessos quotidians. Si ho creu, va errat. Es tracta d'un dels documents més rellevants per al nostre futur, ja que parla de les coses serioses de menjar: solvència bancària, empresarial, familiar, relacions banca-deute públic, primes de risc, crèdit, etc. El que s'analitza en aquest estudi és, simplement, quins són els riscos financers que afrontem. Com es pot veure, un reguitzell d'aspectes crítics per al nostre benestar, passat i futur.

De fet, la profunda i traumàtica segona recessió que va patir Catalunya, i Espanya per descomptat també, entre el juny del 2011 i la primavera del 2013 va ser l'expressió d'alguns d'aquells riscos: la desconfiança sobre la permanència d'Espanya a l'euro va descabdellar una fugida de capitals, amb pèrdues borsàries, alça de les primes de risc, col·lapse del crèdit i dels preus dels habitatges i, cosa que és més important encara, amb destrucció de 325.000 llocs de treball a Catalunya i 1,7 milions a Espanya, als quals calia sumar els 400.000 de Catalunya i els 2,2 milions a Espanya perduts a la primera fase de la recessió. Per tant, estiguin ben alerta quan es parla de riscos financers, de primes de risc o de potencials xocs financers, vinguin d'on vinguin. Ens hi va la pell, a entendre el que ens pot passar i, si podem, avançar la presa de mesures que minimitzin els devastadors efectes d'aquests cops.

Enduriment de la política monetària

Ara el BCE ens alerta d'un risc que és a tocar. Es tracta de l'inevitable enduriment de la política monetària als EUA. Allà, des de l'inici de la crisi, la Reserva Federal ha estat injectant quantitats astronòmiques de dòlars a la seva economia. I ho ha estat fent, a més, comprant deute públic americà, cosa que ha situat els tipus d'interès a llarg termini, els que serveixen de referència per a les hipoteques, per exemple, en valors inusualment baixos per un llarg període de temps. Atès que el mandat de la Fed, a diferència del BCE, obliga a lluitar tant contra els riscos d'inflació (o deflació) com contra un excessiu nivell d'atur, el seu responsable, Ben Bernanke, va anunciar que continuaria comprant deute públic americà, per un valor mensual de 85.000 milions de dòlars, fins que la taxa d'atur no hagués baixat per sota del 7%.

Bé, després de cinc anys de tipus d'interès reals negatius i d'inflar el balanç de la Fed amb deute públic, sembla que aquest moment està arribant. L'economia americana apareix més capaç de créixer sense tanta ajuda monetària i, si aquest és el cas, cal començar a desmuntar les mesures excepcionals que es van bastir per apuntalar una economia que semblava que podia entrar en una gran depressió.

Quines seran les conseqüències d'aquesta retirada? En deixar de comprar deute públic, la reducció de la demanda farà augmentar els tipus d'interès que el Tresor ha de pagar per emetre nou deute. I aquesta alça es traslladarà al conjunt dels preus del diner del sector privat, des d'hipoteques fins a crèdits comercials o els necessaris per finançar inversions productives. Aquesta normalització és desitjable, ja que el preu del diner no pot estar indefinidament en els baixos valors d'avui. I, per tant, cal saludar aquest, sembla, immediat canvi com una cosa positiva: l'economia dels EUA, finalment, comença a créixer i ajudarà a la recuperació de la resta del món i, també, d'Europa.

El problema amb aquesta bona notícia és que té el seu costat obscur: els últims anys, l'economia mundial (tota, des de la dels EUA fins a la d'Europa i els països emergents) s'ha acostumat a viure en un món de tipus d'interès reals negatius. I la liquiditat que ha inundat els mercats financers mundials ha anat, desesperadament, a la recerca de rendiments més galdosos que els que s'obtenien d'invertir en deute públic americà. Dit d'una altra manera (i tenim l'experiència dels nostres propis errors dels anys dos mil): quan la marea del diner puja, tots els vaixells s'enlairen. Però quan retrocedeix, només les inversions més sòlides queden flotant, i el paisatge després de la batalla mostra els cadàvers de molts projectes d'inversió, o d'actius financers, que queden destrossats entre els esculls del fons, i que generen pèrdues als seus tenidors.

Compres de deute públic

Un primer assaig del que pot passar el vam tenir al maig, quan Bernanke va anunciar que, en un futur no gaire llunyà, la Fed començaria a reduir les seves compres de deute públic. El terrabastall va ser substancial: les borses d'alguns importants països emergents i les seves divises es van desplomar (l'Índia, el Brasil, Indonèsia, Tailàndia, Turquia, Sud-àfrica, etc.) i tothom es va veure obligat a apujar tipus d'interès per evitar més sagnies de capital, cosa que ha afectat negativament el seu creixement. A Europa aquesta remor es va deixar sentir a les borses i en el repunt de les primes de risc, i les borses americanes també van experimentar un primer sotrac. Per sort, la Fed va anunciar que encara no havia arribat el moment.

Ara el BCE ens avisa que aquest dia, tan temut, sembla a punt d'arribar. I que aquest desembre pot ser el moment. Estiguem alerta, doncs. No fos cas que aquest tsunami atlàntic ens agafi tan desprevinguts com el que vam patir des de la Mediterrània, procedent de la Itàlia berlusconiana, l'estiu del 2011. L'Atlàntic apareix banyabaixa!

stats