Empreses 01/12/2013

Vall d'Aran: Una economia dependent del negoci de la neu

La comarca nord-occidental viu un bon moment per afrontar les temporades d'esquí, però la falta d'infraestructures limita les seves alternatives econòmiques

Christian De Angelis
3 min
Vall d'Aran: Una economia dependent del negoci de la neu

Només dues comarques catalanes concentren més del 80% del seu valor afegit brut en el sector serveis. Una és el Barcelonès, on hi ha les seus administratives de les principals empreses i el govern de la Generalitat, així com la màxima planta hotelera i els hospitals més importants. L'altra és la Vall d'Aran, una demarcació gairebé mil vegades menys densament poblada que la de la capital de Catalunya.

La raó d'aquesta concentració és la importància de la Vall d'Aran com a marca turística d'hivern, gràcies a l'esport de neu, però també a la falta d'alternatives econòmiques d'una demarcació aïllada per l'orografia, la llunyania de les grans ciutats i la falta d'infraestructures.

Segons Juan Antonio Serrano, president del Gremi d'Hostaleria de la Vall d'Aran, la demarcació està en una situació econòmica "una mica millor" que la d'altres comarques pirenaiques. Entre les grans fortaleses, segons Serrano, hi ha empreses líders en el món de l'esquí, sumat a cinc anys bons de neu.

Baqueira Beret, l'estació d'esquí més gran de Catalunya, va ser fundada als anys seixanta pel madrileny Jorge Jordana, empresari del sector aeri aficionat a aquest esport. Avui l'estació on acostumava a practicar un dels seus esports preferits el rei Joan Carles està controlada per la família Serra, fundadora de l'asseguradora Catalana Occident, i l'any passat va rebre 780.000 esquiadors. L'estació, que actua com a gran motor de l'activitat turística de la comarca, va aconseguir durant la temporada passada una facturació de 30 milions d'euros i un benefici de 2,5 milions d'euros.

Pitjor que fa cinc anys

Tot i el moment dolç per a la neu, segons Serrano l'economia de la vall "està molt pitjor que fa cinc anys". Les raons, més enllà de la crisi, es deuen a diversos "problemes estructurals" que la vall arrossega des de fa dècades. La principal carència són les infraestructures: "Tenim més a prop Tolosa que la capital de la nostra província (Lleida)", lamenta.

La transformació de la carretera N-230 en autovia és l'actuació clau per a la connectivitat de la vall, així com altres comarques pirenaiques de Lleida. L'any 2012 es van inaugurar set quilòmetres del primer tram de l'autovia A-14, cèlebre per la seva nul·la utilitat. "Els ciutadans som poc reivindicatius i a més estem lluny del poder català", comenta Serrano. "Seria molt millor tenir alternatives al turisme de neu -afirma- però no tenim gaires més possibilitats per culpa de la llunyania".

Excés d'habitacions

L'alta capacitat hotelera i, sobretot, les segones residències són un altre problema estructural de la comarca. Aquesta circumstància provoca com a conseqüències, segons Serrano, que la planta hotelera de la demarcació tingui un rang de preus baixos i dificulta la desestacionalització turística.

En plena crisi es van posar en marxa, per exemple, prop de mil places hoteleres en el sector Val de Dura, a peu de pista de Baqueira, així com 500 residències. La comarca suma avui 109 establiments hotelers amb un total de 6.371 places. L'univers de segones residències, però, genera una "competència deslleial" a aquests establiments, segons Serrano.

Amb el començament de la temporada de neu, la vall inicia la seva temporada de màxima activitat econòmica, i les estimacions per a aquest any no són dolentes. El cap de setmana passat, Baqueira Beret va registrar un històric cap de setmana inaugural amb 3.500 esquiadors. Passada aquesta època, però, la meitat de les places hoteleres queden tancades durant sis mesos. "És un model nefast; és una desgràcia, perquè podríem tenir més rendibilitat, però estem pagant les conseqüències de la falta de previsió", afirma el representant dels hostalers.

Competència pròxima

Com a comarca turística fronterera, la Vall d'Aran obté beneficis de la proximitat amb França. Prop del 20% dels turistes provenen de l'estranger, principalment del sud del país veí. La demarcació, però, pateix la competència d'una altra marca turística: Andorra.

"Busca el mateix tipus de client, però amb una diferència impositiva important, i a més s'ha fet una millora en termes d'infraestructura important", critica Serrano. "A partir del desembre sembla una regió de Catalunya, amb els comunicats de neu diaris a la premsa", prossegueix. "Turísticament parlant, hem ajudat Andorra".

stats