Uber s’estavella contra la muralla xinesa

El 19 d’agost el director financer d’Uber, Gautam Gupta, va anunciar els resultats dels dos primers semestres del 2016. Van ser, tal com és habitual en aquesta companyia, pèrdues importants, en aquesta ocasió de més de 1.200 milions de dòlars. No és la primera vegada que Uber anuncia números tan espectacularment dolents: amb aquest resultat les pèrdues acumulades al llarg de la història de la companyia sumen 4.000 milions de dòlars. Amb les dades a la mà el més lògic és preguntar-se com és que Uber no ha tancat encara, pressionada pels deutes i els seus inversors. Però estaríem aplicant una lògica clàssica, que no es correspon amb la trajectòria ni els resultats reals d’Uber, que explora un model de negoci en contínua expansió global. La lògica de Silicon Valley ha sigut més aviat, i fins avui, veure què pot guanyar finalment l’empresa si es consolida a tot el món.

D’aquesta manera, Uber ha obtingut, malgrat les seves pèrdues, una valoració recent de 69.000 milions de dòlars i ha aconseguit, en diverses rondes de finançament, fins a 16.000 milions de dòlars: és l’empresa que més diners ha captat d’inversors externes en la història de l’economia digital. El capital privat, per tant, ha cregut fins ara cegament en la companyia.

D’altra banda, aquesta fe es fonamenta més en fets que en especulacions, ja que en el primer trimestre del 2016 Uber va aconseguir 3.800 milions de dòlars d’ingressos bruts, que en el segon van ascendir a 5.000 milions. A més, domina el 80% del mercat de taxis nord-americà i té una important presència en altres països de l’Amèrica Llatina i Europa. Com s’expliquen llavors aquestes enormes pèrdues? La resposta podria resumir-se en una sola paraula: Xina. Uber va entrar el 2015 al mercat xinès, un dels més grans del món. Però, a diferència d’altres guerres lliurades, aquesta no la va resoldre amb un simple passeig militar. De fet, l’ha acabat perdent, amb uns resultats nefastos per al seu balanç: 2.000 milions de dòlars deixats pel camí.

A diferència d’Europa i Llatinoamèrica, a la Xina els magnats locals estaven esperant Uber amb empreses pròpies contra les quals es veuria obligada a competir, especialment Didi Chuxing, una companyia en què han invertit els gegants del comerç i les telecomunicacions Alibaba i Tencent. Didi Chuxing comptava, a més, amb la complicitat del govern xinès i una inversió d’Apple de 1.000milions de dòlars.

Finalment al juliol Uber es va donar per vençuda i va signar un pacte amb Didi Chuxing pel qual es retira de la Xina a canvi de rebre 1.000 milions de dòlars en compensació i un 17,5% dels beneficis que obtingui el seu rival. En altres paraules, Uber va declarar la derrota per salvar els mobles. Es podria dir que ha sigut víctima d’un empatx d’imperialisme econòmic en el sentit clàssic del terme. És a dir, que per poder donar retorn a les elevadíssimes expectatives que hi han posat la companyia necessitava expandir-se contínuament i buscar nous mercats on millorar la rendibilitat. Així, des de San Francisco, Uber va conquistar primer els EUA i després es va expandir al sud i a l’est.

Però en aquesta expansió també ha vist créixer la despesa, en forma de pèrdues des del naixement de l’empresa el 2009. Fins aquí tot és més o menys correcte. És el mateix model que apliquen companyies com Airbnb, que esperen algun dia superar la fase expansiva i assolir l’estabilitat. No obstant, Airbnb no té ni de lluny l’historial de pèrdues d’Uber, i alguns analistes estan començant a traçar una divisòria entre totes les dues. Aswath Damodaran, especialista en negoci digital i professor de la Universitat de Nova York, va expressar al seu blog, després de conèixer els últims resultats, que “és difícil recordar una companyia capaç de perdre tants diners tan de pressa”.

Per a Damodaran, el problema d’Uber és intrínsec al model de finançament de la companyia, amb unes inversions sense precedents fora del parquet borsari que l’han forçat a buscar creixement a qualsevol preu. Joseph Grundfest, professor de la Universitat de Stanford, coincideix amb aquest diagnòstic i creu que el problema és general a totes les empreses tecnològiques amb inversions privades elevades, tot i que assenyala que a Uber és més evident. La pregunta del milió és com resoldrà ara Uber la seva equació amb els inversors, sense poder comptar ja amb la variable del mercat xinès.