L’EXECUTIVA AGRESSIVA
Empreses 18/01/2015

Tres minuts

L’executiva Agressiva
2 min

Si no ho heu fet, és imperatiu que mireu una pel·lícula de Joel Schumacher del 1993 anomenada Un dia de fúria ( Falling down, en versió original). El protagonista, afectat per una cosa anomenada síndrome Amok, decideix declarar la guerra als embussos, les obres inoportunes i, en general, les persones i circumstàncies desagradables d’una gran ciutat que, cada dia, ens torturen lentament en la nostra vida quotidiana. Quantes vegades he pensat com m’agradaria emular el protagonista...!

Aquesta setmana m’he sentit com en l’escena en què Michael Douglas entra en un restaurant i demana el menú d’esmorzar. Un dependent molt desagradable respon una cosa així com “l’oferta del menú d’esmorzar dura fins a les 11.00 i són les 11.03”.

Doncs l’altre dia vaig haver d’anar a entregar un paper a la finestreta d’una entitat pública. Una pèrdua de temps important, en l’era d’internet, i sobretot perquè no em ve gens de pas des de casa. Però bé, vaig decidir anar-hi a primera hora: trànsit, dificultats per aparcar, Zona Verda... Total, després de recórrer mig Barcelona vaig entrar per la porta de l’oficina en qüestió tota contenta (amb la idea que quasi tenia liquidat aquest tema) i encara mig adormida. “Bon dia, vinc a entregar aquest paper al registre”. “Sí, a partir de les nou”, em van contestar amb molta sequedat.

Em va sorprendre (pensava que hauria trigat més a arribar fins a aquell lloc perdut de la mà de Déu) i vaig respondre educadament “Oh, sí... arribo d’hora”. La cosa és que, mentre em feien una mala cara d’aquestes que volen dir “Sí, noia, ja està bé...”, vaig mirar el rellotge: 9.00. Esclar que sempre el porto un pèl avançat, dos o tres minuts.

Douglas, a la pel·li, treu d’una bossa una enorme escopeta retallada, li serveixen el menú, se’l cruspeix, paga el compte i marxa per on ha vingut. Jo, en canvi, vaig esperar educadament tres minuts mentre em preparava mentalment per a la meva revenja particular: ser doblement amable per fer sentir la meva interlocutora una mica més miserable, si més no per una estona.

“Moltíssimes gràcies, molt amable, que tingui un molt bon dia”.

stats