Traslladar la R+D fora de l’empresa

Parlar de la necessitat d’innovar i d’invertir en R+D per ser competitius s’ha convertit en una mena d’eslògan per sobreviure a aquesta crisi, que ha obligat moltes empreses catalanes a tancar. No obstant, la innovació suposa adoptar una nova filosofia empresarial amb visió a llarg termini i fer un ús òptim dels recursos destinats a recerca, sobretot quan el 90% de la xarxa empresarial del nostre país són pimes amb poca capacitat d’inversió. Una solució a aquests reptes és optar per l’externalització de la R+D en parcs de recerca especialitzats com el centre tecnològic Leitat de Terrassa, un dels pocs centres del nostre país que aplica el concepte d’open innovation o innovació oberta. Aquest model de negoci consisteix en la col·laboració entre empreses i parcs tecnològics per al desenvolupament de nous productes o materials, cosa que redueix la necessitat de l’empresa de fer grans inversions en maquinària específica o d’aturar la producció per dur a terme els processos de R+D.

Pensar en gran

Envoltat de boscos i tranquil·litat, el centre Leitat acull actualment uns 170 projectes de R+D d’empreses de sectors tan diversos com el químic, el biotecnològic o l’alimentari. Leitat va ser creat l’any 1906 per un grup d’empresaris tèxtils de Terrassa per fomentar la innovació industrial, i encara avui el 80% del seu capital és privat. Fa quatre anys el centre va inaugurar les noves instal·lacions als afores de Terrassa i es va convertir en un centre d’aquest tipus únic a tot l’Estat, a excepció de Tecnalia, al País Basc.

“Volia que fos un edifici gran, crec que el creixement és més fàcil quan es pensa en gran”, explica Joan Parra, director general de Leitat, prenent un te a la cafeteria del centre. L’espai és ampli i lluminós gràcies als finestrals que donen al bosc. A Leitat hi treballen unes 225 persones, la majoria enginyers, científics i investigadors de diversos camps industrials, conscients que per molta recerca i innovació que facin aquí, “no podran penjar-se una medalla, ni publicar-la enlloc, ja que es tracta de projectes amb clàusula de confidencialitat, propietat de les empreses”, explica Parra. El directiu reconeix que el gran repte del centre és retenir el personal. “No tots els investigadors accepten aquesta manera de treballar, que no deixa lluir la seva feina. O n’hi ha que marxen quan són contractats per les empreses dels projectes en què participen”, diu Parra. Tot i que la rotació de personal continua sent elevada, Parra ha decidit veure-ho com una oportunitat: “Els que se’n van a altres empreses acaben sent els nostres millors prescriptors a l’hora que ens encarreguin nous projectes de R+D. Ens anem expandint com bolets: això en el fons és l’ open innovation ”, diu.

La llum del sol escalfa el menjador de la cafeteria, on alguns tècnics en bata blanca tenen la vista fixa al portàtil. “Volia que fos un espai còmode i relaxat per treballar”, diu Parra, que coneix bé Silicon Valley i els parcs tecnològics del món anglosaxó. Sap que la qualitat de vida és un plus per retenir el talent, però no el factor més important. “Ens comparem molt amb San Francisco perquè tenim bon clima, però el cert és que a Silicon Valley han de fer quilòmetres de cotxe per anar d’un lloc a l’altre i estan envoltats de desert. En canvi, la gent de Barcelona rondina quan li diuen que s’ha de desplaçar cada dia fins a Terrassa. Diuen que és massa lluny! El talent el primer que té en compte són els diners”, diu el director.

Estalvi per a les pimes

Sergi Artigas, director d’innovació de Leitat, explica que el 95% dels clients del centre són pimes, la majoria catalanes. “Disposem de maquinària i tecnologia específiques, adaptades per fer tiratges més petits i més adequats als processos de R+D, massa costosos de mantenir per a una sola empresa”, explica Artigas mostrant una de les recàmeres de simulació que serveixen per comprovar l’envelliment d’un producte. L’accés a les instal·lacions està molt restringit i normalment només hi pot entrar personal del centre, per garantir la confidencialitat industrial de cada projecte. “En aquests moments potser hi ha dues empreses competidores desenvolupant un nou producte”, diu Artigas. Entre els projectes en els quals han col·laborat últimament hi ha el disseny d’una ampolla per a una beguda carbohidratada, una peça de plàstic per a un automòbil i un nou envàs per a un fàrmac. “Moltes empreses grans també prefereixen estalviar-se els costos de comprar una tecnologia de R+D específica o d’interrompre la producció per dur a terme un procés de prova”, diu Artigas. I conclou: “El concepte d’ open innovation es basa a foradar l’embut de la innovació, és a dir, que el coneixement no quedi limitat a la capacitat d’una sola empresa”.

Moure’s pel laboratori químic de Leitat requereix bata blanca i ulleres protectores. Una de les àrees que volen potenciar és la de la nanotecnologia, és a dir, la descomposició de materials, com l’or, en nanopartícules, per a determinades aplicacions en l’àmbit de la salut i la biomedicina. Un dels projectes que s’han desenvolupat a Leitat se centra a millorar el teixit dels uniformes de metges i cirurgians. “De vegades amb un projecte es genera un coneixement nou que acaba tenint una sortida comercial molt diferent del mercat al qual anava destinat”, diu el tècnic.

Diversificar

Tot i el pes tradicional de la indústria tèxtil a Terrassa i al Vallès Occidental, Parra afirma: “En els últims anys hem intentat diversificar”. El director general de Leitat no creu en la clusterització -la creació de regions especialitzades en una sola indústria-, sinó en la flexibilitat de les pimes per adaptar-se i innovar. Leitat dóna serveis d’innovació a diversos sectors, des de química i cosmètica, fins a biotecnologia i alimentació, i competeix directament amb els centres de recerca i parcs tecnològics públics o vinculats a les universitats. Tot i això, Parra considera que un avantatge d’externalitzar la R+D en parcs d’innovació privats com és el cas de Leitat és el seu enfocament empresarial. “En canvi, als parcs universitaris els professors i investigadors poden imposar les seves condicions de treball i triar les hores que dediquen als projectes i els spin-off en què participen”.

El centre Tecnalia, finançat en un 40% pel govern basc, acaba d’obrir oficines al districte 22@ de Barcelona i ofereix serveis similars a Leitat. No obstant, Tecnalia des del principi ha treballat en projectes de R+D per a grans empreses basques, com Iberdrola, “i ara ja no els surt a compte treballar per a pimes”, diu Parra.

Barreres d’entrada

Segons el director, el mercat dels parcs tecnològics té unes grans barreres d’entrada, ja que requereix una gran inversió en tecnologia, però sobretot en recursos humans. “Has de tenir els millors investigadors”, diu Parra. També cal conservar una massa crítica de clients i projectes per mantenir la infraestructura. Leitat genera prop de 18 milions d’euros anuals, però en els últims anys ha patit molta morositat. “Diverses pimes amb què teníem projectes han fet fallida i ara hem d’esperar que se n’alliberi la propietat industrial [per resoldre la situació financera]”, diu Parra. Un dels últims clients a fer fallida ha estat Advancell, una start-up espanyola del sector biotecnòlogic. Parra estima que el centre ha perdut un milió d’euros per insolvències en els últims 5 anys, una mitjana de 200.000 euros anuals. No obstant, està convençut que a Catalunya el mercat de R+D té un gran potencial i que l’enfocament actual de la Generalitat cap a la innovació és positiu, tot i que la gestió dels diners públics en aquesta partida no estigui prou professionalitzada. Segons Parra, no és lògic que el pressupost en R+D industrial -el que es destina a les empreses i centres privats- s’hagi vist molt més afectat que el destinat a R+D bàsica -recerca universitària i parcs públics-. “És una qüestió d’imatge. Aquests últims tenen el repte que un cop juguen a la lliga internacional ja no poden sortir-ne, necessiten captar el millor talent de fora i això costa diners”, reconeix Parra.