MISSATGERIA
Empreses 13/03/2016

Telegram, el ratolí que espanta l’elefant WhatsApp

Tot i tenir deu vegades menys usuaris, el creixement d’aquesta aplicació de missatgeria inquieta el rei dels xats al mòbil

Jordi Sabaté
3 min
Telegram, el ratolí que espanta l’elefant WhatsApp

Tot i lluitar per un nínxol semblant al mòbil de l’usuari, WhatsApp i Telegram no es poden comparar. La primera és el gran gegant de la missatgeria des de l’smartphone, amb 1.000 milions d’usuaris actius, mentre que la segona ha assolit en els últims mesos la gran fita d’arribar als 100 milions. Entremig, la xinesa WeChat, que opera sobretot a l’Àsia, en té 650 milions.

¿Com s’explica, llavors, que el nivell d’inquietud de l’aplicació propietat de Facebook hagi crescut fins al punt d’arribar a vetar els enllaços a Telegram des dels xats de WhatsApp? També Instagram, una altra adquisició del grup, ha adoptat una política semblant per evitar expandir el coneixement de Telegram en part dels seus usuaris. Lògicament a Facebook mateix tot just hi ha alguna referència a l’aplicació rival.

Telegram va néixer al cap dels germans russos Durov com a projecte de codi obert el 2013. Llavors es va consolidar entre una petita comunitat d’activistes de la privacitat i la seguretat digital, ja que el lema d’aquesta aplicació era estar més ben construïda, ser més segura i tenir més garanties per a la privacitat que WhatsApp.

Els seus defensors al·legaven que WhatsApp havia crescut massa ràpid i amb defectes greus en seguretat i en preservació de la privacitat. Algunes notícies sobre suposades intromissions en converses entre usuaris i la compra de l’aplicació l’octubre del 2014 per Facebook van servir per alimentar els arguments que la intimitat dels clients no figurava entre les preferències dels creadors de WhatsApp.

La resposta als temors no es va fer esperar i WhatsApp va integrar, immediatament després de la compra, el xifrat per defecte en les converses; en teoria igualava la seguretat que oferia Telegram. A més, així calmava els recels dels usuaris per l’adquisició per part de Facebook, una empresa que viu de gestionar les dades personals dels altres. Tot i això, la llista de telegramers continuava creixent, de manera lenta però sostinguda.

I finalment va ser al desembre, concretament la vigília de Cap d’Any, que l’increment d’usuaris de Telegram es va disparar espectacularment. WhatsApp va estar caigut durant força hores en una data molt especial, i molta gent va haver de buscar un recurs per parlar amb els estimats que no eren a prop. Es van passar a Telegram en massa, però el més preocupant per a Facebook és que no han acabat de tornar del tot. És a dir, des de llavors han continuat utilitzant Telegram, exclusivament o de manera combinada amb WhatsApp.

Marilín Gonzalo, periodista i activista en assumptes de privacitat digital, creu que “per a la majoria va ser una sorpresa descobrir que hi havia una aplicació que era molt millor en possibilitats d’ús”. Gonzalo destaca entre els valors de Telegram que és una plataforma de codi obert amb tota una comunitat de desenvolupadors fent millores continuades. “WhatsApp sempre va per darrere de Telegram en innovació”, assegura.

Una de les característiques diferencials de Telegram, per la filosofia de codi obert, és que el mateix usuari, si sap un mínim de programació, pot interactuar amb l’aplicació per crear noves funcions o emoticones que després fa servir o comparteix amb els altres. Per exemple, Telegram permet la reproducció de vídeos de YouTube dins el xat, sense haver d’obrir l’aplicació, cosa que no permet WhatsApp.

Però Marilín Gonzalo destaca altres punts forts: “Té la possibilitat de fer xats secrets, que no deixen rastre al servidor, els missatges dels quals no poden ser reenviats i s’autodestrueixen”. L’analista afegeix que per donar-se d’alta a Telegram no cal donar un número de telèfon: “Ens hi podem inscriure amb una adreça de correu. Així evitem, per exemple, que Facebook tingui registrat el nostre número”.

No és una ximpleria en un moment en què la pressió de l’FBI per conèixer el xifrat dels smartphones és tan alta. Un altre avantatge és que Telegram té una aplicació de navegador que es pot utilitzar des d’un ordinador com a missatgeria fixa i, fins i tot, com a aplicació de treball en equip, amb grups d’usuaris il·limitats.

Pel que fa al nerviosisme de Facebook, Gonzalo el veu lògic, perquè “hi té molt a perdre si pensem en les dades que gestiona pel fet de ser la propietària de WhatsApp”. Si hi ha un degoteig d’usuaris cap a Telegram, diu, la sagnia de dades serà important i el negoci publicitari de Facebook pot ressentir-se’n.

¿Hi haurà sorpasso de Telegram? “És difícil de saber: la diferència d’usuaris és d’un a deu respecte a WhatsApp, però al món digital les modes van molt més de pressa que en el físic”, respon Gonzalo. Potser una nova caiguda de WhatsApp seria el principi de la fi del seu regnat.

stats