L’impost de successions és més que un impost. La seva importància i els efectes que genera en la societat són molt més grans que els milions d’euros que recapta.

És evident que cada família, a partir d’una certa edat dels cònjuges, comença a pensar en com afectaria econòmicament aquell esdeveniment tan rar, inexplicable i que de moment no podem evitar: la mort (estic tocant ferro, fusta i altres coses). A partir d’aquesta trista presa de consciència molts comencen a fer plans.

Arriben aleshores les trucades cada cop més insistents als assessors fiscals i la convocatòria de reunions en què es busquen totes les solucions possibles, canvi de residència a territoris on aquest impost és més light o, amb una decisió més radical, l’exportació de tot el patrimoni. Trobo, doncs, fonamental una proposta concreta de com hauria de ser l’impost de successions en un estat català. Una idea: actualment tenim l’IRPF més alt de l’Univers (tot i que baixarà al gener). Que serveixi almenys per deixar-nos tranquils després de morir.