Spotify: ¿la pròxima víctima de Google?

Els últims deu anys han demostrat dues coses que una dècada abans eren objecte de vius debats i especulacions gairebé filosòfiques. La primera constatació és que la indústria musical ha sortit de la seva crisi, s’ha salvat del foc purificador de la cultura lliure i torna a gaudir de bona salut gràcies als serveis de subscripció per streaming, especialment Spotify, encara que els beneficis no siguin els d’abans.

Segons dades de la IFPI, la patronal de la indústria discogràfica, el 2013 per primera vegada el volum de descàrregues musicals pirates va caure un 2%. Per al 2014 s’espera que la caiguda s’accentuï fins al 10%. I el nombre de discos escoltats en els serveis de subscripció en línia ja iguala els exemplars físics venuts en botigues. Paral·lelament, les vendes de cançons digitals a la botiga iTunes d’Apple comencen a caure.

Així, doncs, la subscripció en streaming és la que està acabant amb la pirateria, no la venda de còpies digitals. El 2013, les subscripcions a serveis de streaming com Spotify, Deezer, Pandora o Beats Music van créixer un 51,3%, fins a arribar a uns ingressos totals de 1.100 milions de dòlars. Per al 2014, les estimacions només de Spotify situen els ingressos per sobre dels 2.000 milions, tot un èxit que demostra que una companyia europea -Spotify és sueca- pot ser referència en la internet global.

La segona constatació és que, amb el temps, la mala fama de Google igualarà la que se li atribuïa a Microsoft als noranta. Google ha passat de ser l’amic global que capitaneja la lluita contra Bill Gates i el seu imperi a percebre’s com una empresa perillosa que ens espia sense permís, filtra les nostres dades a governs poc honestos i gasta divuit milions de dòlars anuals en lobis per aconseguir lleis a mida.

Ara el cercador sembla que es destapa amb una nova malifeta. Els rumors que prepara un servei musical basat en YouTube ja han sigut confirmats per l’altíssima executiva Susan Wojcicki, fins ara responsable de la publicitat i una de les integrants del nucli dur del consell d’administració. Cal recordar que va ser al garatge de casa seva on Sergey Brin i Larry Page van fer les primeres proves del que en el futur seria Google. Wojcicki ha revelat acords amb multinacionals i discogràfiques independents per llançar YouTube Music Key.

També es parla de contractes amb artistes importants, no només pel volum d’escoltes, sinó pel perjudici mediàtic que faria el seu fitxatge per Google al seu principal competidor, Spotify. Taylor Swift, la cantant pop adolescent que se’n va anar del servei suec amb un cop de porta -i titllant-lo de “porqueria”- podria tenir un acord secret amb Google per una xifra milionària. Aquesta és l’acusació que li fa el cantautor britànic Billy Bragg. Famós pel seu activisme anticapitalista, assegura que la marxa de Swift va ser meticulosament estudiada per crear un efecte de desprestigi.

Spotify es defensa dels insults de Swift i assegura que li proporcionarà aquest any uns beneficis de sis milions de dòlars, i la pirateria és pitjor. Però la cantant assegura que només ha rebut 500.000 dòlars. Sigui cert o no, el que és innegable és que cada dia més àlbums i artistes importants desapareixen de Spotify per anar cap a Google. Tot i així, el servei suec creix i planeja augmentar la plantilla en 500 persones més. Ara bé, la incertesa per la sortida d’un rival de la potència de YouTube podria truncar els seus plans.

Queda per veure quina postura prendrà Apple en la nova guerra que sembla encetar el seu vell enemic. El seu sistema de subscripció iTunes Radio no acaba d’arrencar i fins i tot després de la compra de Beats Music no hi ha novetats notables. No obstant això, una dada molt significativa és que Bono, el líder d’U2, ha donat suport a Spotify davant Swift. Bono és una espècie d’ambaixador musical d’Apple, que va celebrar la sortida de l’iPhone 6 regalant el seu nou disc a iTunes. I Apple té en exclusiva els drets sobre els discos dels Beatles. ¿Podria pensar a cedir-los a Spotify només per fer empipar Google? Facin apostes.