‘Smartphones’: pel pedregar dels televisors
Fabricar smartphones ja no és negoci. Bé, no exactament. Si et dius Apple, ho és més que mai: el trimestre passat, el fabricant de l’iPhone va assolir el seu rècord històric, acumulant el 93% del total dels beneficis del sector. Fa un any i mig Samsung s’hi acostava: durant un parell de trimestres, les dues empreses es van repartir més o menys a mitges els beneficis totals obtinguts pel conjunt de la indústria, però va ser un miratge. Actualment, la firma sud-coreana només genera el 9% del marge d’explotació del sector, el seu nivell més baix des de l’any 2008. De la resta, no cal ni parlar-ne: marques tan reconegudes com Nokia, Motorola, BlackBerry, LG i HTC tenen resultats mínims o fins i tot negatius.
En aquest context, pot sorprendre que a la Xina dos gegants d’internet hagin invertit aquests dies en dos fabricants de smartphones : Alibaba ha pagat 590 milions de dòlars per una participació a Meizu i Baidu posarà 100 milions a ShenQi, la segona marca que Lenovo ha creat per vendre telèfons a la xarxa i imitar l’èxit de Xiaomi. Però no té res d’estrany: les dues companyies volen tenir veu en els dispositius que canalitzen una proporció creixent dels seus negocis respectius: el comerç electrònic i els serveis d’internet. És just el que Amazon porta anys fent: no guanyar diners quan ven l’aparell, sinó quan el comprador el fa servir.
Més enllà de l’iPhone, els smartphones ja són només vehicles per vendre altres productes, siguin físics o digitals, i per acumular dades d’ús que també s’acaben comercialitzant. Només hi guanya qui gestiona aquest contingut. Exactament igual que passa amb els televisors: mentre les productores audiovisuals i les plataformes de difusió prosperen, els fabricants de receptors amb prou feines cobreixen el cost, i les marques de tota la vida van caient: fa dos anys que els televisors Philips els fabrica la xinesa TPV, i el president de Sony reconeixia aquesta setmana que està disposat a vendre’s les divisions de televisors i telefonia mòbil.
