La capacitat que tenen els horaris comercials per generar polèmica té un punt d'exagerada. De vegades sembla que estem parlant d'una qüestió de vida o mort. I segurament, passi el que passi, tant si els horaris es mantenen igual com si s'amplien en algunes hores i/o zones turístiques, la vida seguirà bastant igual. Per tant, no és necessari posar-nos transcendentals.
Malgrat el soroll que genera el tema, crida l'atenció que el debat sigui poc ric en detalls i arguments. A mi em sembla que tenir una mica més de màniga ampla seria útil per a molts consumidors. Fins fa quatre dies a casa nostra no existien els famosos badulaques i, ara que hi són, no sembla que provoquin gaires problemes. Més aviat al contrari: són útils.
Això no vol dir que calgui donar llibertat total. Els detractors de l'ampliació dels horaris argumenten que és una estupidesa voler tallar-se els cabells o comprar-se un jersei a les quatre de la matinada. D'acord, però potser no és cap burrada voler fer-ho un diumenge, no? Ampliar els horaris comercials no ha de voler dir necessàriament que hi hagi llibertat total, sinó més flexibilitat.
Avui dia, els diumenges a la tarda es produeixen situacions il·lògiques com la de trobar-se llargues cues a les gasolineres barcelonines. Però no perquè la gent tingui un sobtat interès a omplir el dipòsit de benzina, sinó perquè la gent busca un lloc on comprar el diari, una barra de pa i una amanida.
Tampoc sembla gaire lògic desaprofitar l'oportunitat que els turistes es gastin uns euros comprant a les botigues de la Rambla Catalunya barcelonina (parlo de la capital catalana perquè és el cas que conec millor). La gràcia de tenir turistes és que coneguin Catalunya i que s'hi gastin diners. I en el cas dels turistes que vénen un cap de setmana, desaprofitem la meitat del temps que són entre nosaltres.
Faríem bé de parlar-ne sense prejudicis i sense tornar-nos bojos.
