Us he explicat mai que dec diners al a l'Estat? Doncs sí, l'administració, mitjançant una entitat anomenada Enisa, va deixar 50.000 euros a la meva empresa. L'experiència va tenir alguns episodis que val la pena posar en comú amb aquells que s'ho plantegin.
La cosa va començar en una reunió amb els meus socis: "Nois, a finals d'aquest any haurem d'ampliar capital i nosaltres estem pelats. Busquem un inversor?" Moltes vegades havíem parlat de la possibilitat de buscar finançament i ens hi vam posar.
He de dir que el primer pas, mitjançant un contacte de Barcelona Activa, va ser realment positiu. Pagant 400 euros (l'entitat de l'Ajuntament hi aportava 600 euros més) vam poder rebre assessorament d'una empresa especialitzada que ens va ajudar amb la paperassa.
Business plan , currículum dels promotors, previsió de tresoreria, comptes anuals, estats comptables actualitzats… tot raonable. La majoria del capital està en mans de persones menors de 35 anys, així que podíem optar al programa d'Enisa per a Joves Emprenedors, i el nostre pla de negoci va guanyar en un procés amb molta competència.
"Le escribo para indicarle que, a fin de poder fijar una fecha de firma del préstamo concedido…". Amb aquesta fredor administrativa començava el mail en què ens van anunciar el sí. Show me the money!
No conec gaire Madrid i per firmar vaig haver d'agafar un taxi cap al 216 de la Castellana. En arribar... toma! Les torres Kio, planta 16. Jo, uns quants joves com jo, una noia que feia melmelades casolanes, un ramader de Múrcia i uns que venien productes per a ciclistes per internet vam esperar unes hores per signar... i jo al final.
El crèdit ens va anar molt bé: 50.000 euros et permeten posar en marxa moltes coses i pagar sous, lloguers, proveïdors i despeses durant un temps. Ara bé, ja han passat els sis mesos i ha arribat una carta en què Enisa ens demana el primer pagament del crèdit. Sis mesos són suficients per aixecar una empresa?
L'executiva agressiva és una jove emprenedora
