Sangria catalana
Un total de 684 milions d’euros. Això pagarà Campari per la Societé des Produits Marnier Lepostolle, propietària de la marca Grand Marnier (quines ressaques més dolentes), una marca que s’afegirà a les moltes altres que pertanyen al grup italià, des del Cinzano fins al Wild Turkey i el Glen Grant, o el celebrat Aperol, ingredient juntament amb el prosecco del famós aperitiu taronja Spritz.
L’aperol i el prosecco han pujat de manera exponencial les seves vendes gràcies a aquest còctel. Pregunto: per què no fan el mateix els productors de cava, amb la promoció d’una bona sangria? Un producte ja conegut que paradoxalment es consumeix només a Espanya i que tothom oblida quan ha tornat al país d’origen: una llàstima. Crec que amb un bon màrqueting es podria institucionalitzar aquesta beguda, que ja forma part de l’imaginari dels clients d’un bar.
Hauria de ser un projecte comú de tots els productors, liderat per les institucions i acordat amb els consorcis. Ara, ¿una sangria catalana? Algú s’enfadarà molt.
