Habitualment les pàgines d’economia s’ocupen de temes com la borsa, la banca i les empreses, però hi ha problemes quotidians que també són interessants i mereixedors d’una anàlisi econòmica. Aquest és el cas del tancament de les botigues singulars que pateix Barcelona, arran de l’actualització dels lloguers per la llei d’arrendaments. En principi, el tancament de botigues és llei de vida. Les botigues són empreses i si tanquen és perquè no són prou rendibles. És molt lamentable però no s’hi pot fer res.
Tanmateix, una botiga cèntrica en un lloc per on passin, per exemple, deu mil persones diàries, que no és cap disbarat, al cap de 75 anys haurà estat vista 300 milions de vegades per persones de diverses generacions o països. Forma part de la memòria col·lectiva, de la idiosincràsia de la ciutat. Molt fàcilment la seva imatge ha estat enregistrada en fotografies i postals.
El problema és un repte, hi ha un valor privat que no es pot rendibilitzar i un valor públic que es pot perdre. La rendibilització privada d’aquests actius és un problema d’estratègia empresarial. A Barcelona hi vénen els suecs i austríacs a promocionar el seu turisme. Posen uns estands a la platja de la Barceloneta dirigits sobretot als joves de fora, sobretot, perquè vegin que en aquests països també s’ho poden passar bé. Per la mateixa raó, potser més d’un podria aprofitar la imatge per exportar.
De vegades els actius intangibles es rendibilitzen amb l’esponsorització. Aquest és el cas d’El Bulli de Ferran Adrià. En qualsevol cas, la ciutat també pot sortir perdent del tancament de botigues històriques. La qüestió és com es pot discriminar entre aquelles botigues insalvables empresarialment i aquelles que necessiten temps per treure valor dels seus actius. Intuïtivament, sembla clar que s’hauria d’evitar el tancament d’aquelles botigues amb una excel·lència reconeguda a nivell internacional. De moment l’Ajuntament guanyarà temps fent un cens de botigues i amb la suspensió de llicències. Un mètode de valoració d’aquests intangibles potser facilitaria molt les coses. I també tenim financers que ho poden fer.
