Saltar-se el dèficit no és una opció

En les últimes setmanes estem assistint al debat sobre si la Generalitat ha de complir o no l'objectiu de dèficit que imposi el govern espanyol. Si en una cosa estan d'acord tant CiU com ERC és que l'objectiu actual del 0,7% és insultant, i tenen raó. Però si, per qualsevol motiu i per molt arbitrari que sigui, el govern de Rajoy decidís unilateralment mantenir aquest objectiu, la Generalitat no tindria cap altre remei que complir-lo. Insisteixo: per molt injust que pugui semblar, el govern de Catalunya no té alternativa.

El conseller Andreu Mas-Colell ja ha dit desenes de vegades que, a dia d'avui, la Generalitat només té un banc: el Tresor espanyol, ja que no hi ha ningú més que li presti diners. Des del PP s'ha optat per explotar aquest filó assegurant que les finances públiques catalanes s'aguanten gràcies a l'assistència del govern espanyol. És un argument cert, però altament demagògic. Aquesta assistència no es pot disfressar de favor en cap cas, sobretot perquè Catalunya és un contribuent net a les arques de l'Estat. Per tant, de favor, cap.

La rumorologia apunta que el govern espanyol podria apujar fins a l'1,5% el límit de dèficit per a Catalunya. Un límit que seria inferior al que desitja la Generalitat, que argumenta -amb raó- que tenint en compte que ella és responsable d'un terç de la despesa pública, també li hauria de correspondre un terç del dèficit global de l'Estat. S'especula que Brussel·les marcarà un límit del 6% per a Espanya aquest any i, per tant, la Generalitat creu que li correspondria un 2%.

Tota pressió cap al govern espanyol està justificada per tal d'obtenir un tracte just. Però el debat entre CiU i ERC sobre si cal o no saltar-se el límit de dèficit és estèril i una pèrdua de temps. Si la Generalitat se salta el límit de dèficit, i entenent que el Tresor només li dóna diners per complir aquest objectiu, el resultat serà més farmacèutics sense cobrar i més concerts sense pagar. Implantejable.

Àlex Font Manté és coordinador de l'Emprenem