L'estratègia de Ryanair és infal·lible. Almenys fins ara. L'aerolínia irlandesa fundada el 1985 per Tom Ryan, i que va fer-se gran gràcies a la ruta entre Dublín i Londres, sustenta la seva política comunicativa sobre una màxima molt clara: Bad news, good news (les males notícies acaben sent bones notícies). És a dir: que parlin de nosaltres encara que sigui malament.
Ho sap molt bé l'histriònic president de la companyia, Michael O'Leary, que és alhora el seu màxim portaveu. O'Leary no té problemes a oferir dues o tres rodes de premsa un mateix dia en diferents punts d'Espanya per presentar l'obertura de nous vols i etzibar frases polèmiques contra Aena o algun competidor. La qüestió és que els diaris, ràdios i televisions omplin els seus espais informatius amb les imatges del president, que sap fer les delícies de les càmeres, amb disfresses de tot tipus i gestos provocadors.
L'objectiu és clar: aconseguir el màxim coneixement de marca possible. Els seus competidors ho saben bé i per això intenten no caure en la trampa, tot i que saben que és inevitable. "Ara, per exemple, ja fa estona que parlem d'ells", deia aquesta setmana el conseller delegat de Vueling, Álex Cruz, que acostuma a parlar de Ryanair com dels seus "amics irlandesos" per evitar esmentar la marca.
Però els números avalen indiscutiblement la trajectòria de Ryanair, que no ha trobat un competidor que li hagi fet ombra durant l'última dècada. La crisi econòmica, que ha impactat especialment sobre la indústria aèria (molt sensible a les alteracions del preu del combustible i al consum), ha premiat l'espartana estructura de costos de la companyia, que no para de recollir beneficis, mentre veu com pateixen els gegants de l'aire com British, Lufthansa, Air France-KLM i Iberia.
El principal competidor de Ryanair en el segment del baix cost, la britànica EasyJet, ha hagut de desmantellar aquest any la seva base d'operacions a l'aeroport madrileny de Barajas, que va obrir abans que la mateixa Ryanair. La competència amb els irlandesos és molt dura. Vueling ho està comprovant a Barcelona, on Ryanair va irrompre el setembre del 2010 i ja és la segona operadora.
De moment sembla que Ryanair no s'ha marcat fites que no pugui complir (només va quedar a l'hangar el projecte de vols transoceànics anunciat abans de la crisi). Quan la companyia aèria va aterrar a Espanya el 2002 a través de Girona, va amenaçar d'arrabassar a l'aleshores intocable Iberia el lideratge del mercat aeri espanyol, una promesa que va fer riure més d'un. Avui dia, aquella meta s'ha quedat més que curta. Entre el gener i l'agost d'aquest any ha transportat 10,5 milions més de viatgers que Iberia.
