Roba de llit amb ànima fabricada a la Costa d’Ivori

N’Klôwô vol dir t’estimo en baule, una de les llengües de la Costa d’Ivori. I és també el nom d’una marca de roba de llit i per a la llar feta en aquest país africà que han creat tres emprenedores catalanes i que ven no només productes, sinó tota una filosofia lligada al comerç just. Les fundes nòrdiques, coixineres i estovalles N’Klôwô surten d’un taller de la Costa d’Ivori on treballen set persones, i viatgen fins a Catalunya i es distribueixen a diversos punts de venda, de moment a Barcelona, i també a través de la web. Les primeres matèries són 100% cotó i de primera qualitat (una varietat que s’anomena bazin riche ) i s’obté en origen sota condicions de comerç just, les mateixes que s’apliquen en les relacions laborals i salarials amb els empleats del taller tèxtil, com explica una de les impulsores del projecte, Cèlia Sanz.

La cooperativa, fundada el febrer de l’any passat, va llançar la primera col·lecció al maig. “Aquí dissenyem, triem els colors i enviem les comandes al taller, on s’elaboren i des d’on ens envien el producte acabat”, explica Sanz. El responsable del taller és un sastre que va conèixer durant un viatge al país per desplegar-hi un programa de cooperació de final de màster que, de fet, va ser la llavor de N’Klôwô.

El projecte de cooperació va consistir el 2009 en una acció de formació a joves que sortien del conflicte bèl·lic a la Costa d’Ivori perquè aprenguessin a cosir i adquirissin un ofici. Es va aconseguir l’objectiu i els nou participants van aconseguir comandes per treballar pel seu compte, explica Sanz. “Aquest hauria de ser l’objectiu de totes les ONG: acabar desapareixent perquè els que has anat a ajudar són autònoms”, reivindica.

Un cop a Catalunya, però, la Cèlia va topar amb la precarietat del mercat laboral local. El 2013 va quedar-se sense feina i va ser llavors quan amb la Núria i la Laura van començar a treballar en la idea de la cooperativa. La Laia mai va perdre el contacte amb un dels mestres del taller de la Costa d’Ivori i, de fet, li enviava de manera informal alguns dels seus dissenys a ella i a familiars i amics que l’hi demanaven. Ell ha acabat sent la persona de referència que s’encarrega del taller i de l’abastament de les primers matèries locals procedents del comerç just. “Tota la feina es basa en la confiança en les persones; són ells els que ens posen els preus dels articles, els que es fixen el sou”, explica Sanz.

La cooperativa està ara en el camí cap a la rendibilitat. “Avancem a poc a poc perquè sempre hi ha sorpreses amb què no comptaves: que si un aranzel és més car del que t’havien dit, que si el certificat d’origen que ens estalviaria costos aranzelaris és molt difícil d’obtenir...”, repassa la Núria. A poc a poc, van col·locant els seus productes en botigues independents locals, han obert una botiga pop-up (punts de venda efímers) i han participat recentment al Palo Alto Market, el mercat urbà de joves creadors i dissenyadors instal·lat al barri del Poblenou de Barcelona.

Els preus dels productes es mouen en una franja mitjana-alta: des d’una funda de coixí per 30 euros o 65 euros pel joc d’estovalles i tovallons, fins als 285 euros del joc de llit de cotó. “Són preus ajustats i que busquen un client que no compara amb les grans superfícies, perquè la nostra és una alternativa de consum”, explica Sanz. El client “militant” del comerç just és només una part del seu públic, que cada cop s’amplia més cap a compradors amb un cert poder adquisitiu que aposten pel consum responsable i prefereixen la qualitat a la quantitat del que compren.