Reinventant la mort

Hi ha qui creu que cada instant de la vida és un pas més que fem cap a la mort. Però també hi ha qui és més optimista i intenta fer-ho tot per allunyar-se’n. Al sector dels serveis funeraris hi passa més o menys el mateix. Malgrat que és un sector tradicional amb una demanda molt estable, l’arribada de la crisi i l’increment de l’IVA del 8% al 21% ha fet que la facturació baixi prop d’un 15%, segons la patronal del sector, Panasef. “Cada vegada més, la gent opta per productes d’una gamma més baixa i per fer cerimònies més senzilles”, explica Josep Maria Mons, portaveu de l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya, que aglutina prop del 70% de les companyies del sector. És per això que, aprofitant la implantació generalitzada de les noves tecnologies, els serveis funeraris han decidit començar a fer el pas cap a innovacions que convencin els clients de la necessitat de gastar una mica més. A més de pal·liar els efectes de la crisi, l’objectiu també és “esprémer al màxim les facilitats i comoditats que poden oferir les noves tecnologies aplicades als serveis funeraris”, assegura Mons.

Si bé des del sector afirmen que aquests nous serveis encara no han arrelat amb força, cada vegada més empreses intenten abanderar la modernització. És el cas del grup català Mémora, un dels gegants del sector. “La personalització de les cerimònies és una tendència creixent a tot arreu, però també al sector funerari: cada vegada més els clients demanen serveis exclusius, diferents i originals”, explica Fernando Sánchez, director de màrqueting de Mémora. Des de l’empresa ho van detectar i van decidir incloure al seu catàleg serveis fins aleshores inèdits al sector.

Va ser així com Mémora es va convertir ara fa dos anys en una de les primeres empreses a Europa que oferia la possibilitat de retransmetre les cerimònies via streaming. “Cada vegada hi ha més gent que viu a l’estranger i que, per diferents motius, li és impossible assistir al funeral”, apunta Sánchez. L’emissió es realitza amb un sistema d’entre quatre i cinc càmeres automàtiques, que detecten els moviments de les persones i que permeten fer editar la imatge al moment. “És un sistema que hem desenvolupat conjuntament amb professionals del món de la televisió i que mai ningú havia aplicat al sector funerari”, recalca el directiu. El seguiment, que té un cost de 180 euros, permet visualitzar el funeral a través de qualsevol dispositiu mòbil connectat a internet i recuperar-ne el resultat a través d’un sistema de vídeo a la carta.

Tanmateix, aquest no és ni de bon tros el projecte innovador més ambiciós que ha assumit la companyia en els últims anys: l’any 2014 Mémora va anunciar la intenció d’incloure al seu catàleg la possibilitat de llançar les cendres del difunt des de l’estratosfera, a més de 30.000 metres. El servei, que va entrar en ple funcionament ara fa un any, és rocambolesc: es dipositen les cendres en un globus, que s’enlaira equipat amb una càmera que enregistra tant l’ascensió com el moment en què el mecanisme expulsa les cendres a l’estratosfera. Quan el globus finalment esclata, la càmera -que duu incorporat un sistema de geolocalització- es precipita al buit i l’equip de Mémora l’ha de d’anar a buscar per recuperar-ne les imatges. “En un 5% dels casos cau en llocs inaccessibles: no és un mètode infal·lible”, reconeix Sánchez. Amb un preu que ronda els 2.500 euros, el directiu reconeix que encara és un “servei minoritari”, malgrat que cada vegada més gent s’hi atreveix: durant el primer any de funcionament ja l’han contractat prop de 30 famílies.

A més d’aquests dos serveis, l’empresa funerària catalana també elabora informes sobre el rastre digital que ha deixat el difunt a la xarxa. “Proporcionem als familiars una relació de les pàgines web, documents i comptes en xarxes socials que duen el nom del difunt perquè la família pugui decidir si vol esborrar-ne algun”, detalla l’executiu de Mémora. Amb una facturació anual de prop de 175 milions d’euros, l’empresa també comercialitza penjolls d’or i de plata amb l’estampació de l’empremta del difunt o la possibilitat de llogar cotxes fúnebres de color blanc. “És un sector tradicional, però això no vol dir que no calgui explorar nous camins”, conclou Sánchez.

En aquest context, les grans companyies del sector no han sigut les úniques que han detectat aquesta tendència creixent cap a la personalització: cada vegada són més els emprenedors i petites empreses que han vist en aquest camp un nínxol de mercat per poder fer negoci. És el cas de Ramón Arasanz, director general de Gala Azul, que opera al Masnou i és l’única empresa a Espanya que té autorització del ministeri de Foment per llançar les cendres al mar Mediterrani. Fins al 2009, Arasanz es dedicava a llogar iots per a ús recreatiu i sovint es trobava amb amics i coneguts que li demanaven si podia fer-los aquest favor. “Vam adonar-nos que hi havia una alta demanda i que ningú oferia res semblant”, explica. Ara, amb un preu de 650 euros, l’empresa ofereix cerimònies legals a bord d’un vaixell i respectuoses amb el medi ambient. “Utilitzem urnes biodegradables”, diu Arasanz.

Aquestes urnes biodegradables són semblants a les que utilitza un altre emprenedor, Gerard Moliné. En aquest cas va ser ell mateix qui les va dissenyar i patentar el 1997 quan era alumne de l’escola Elisava. Les de Moliné, però, tenen una particularitat: incorporen una llavor d’un arbre a l’interior, que creix quan s’enterra l’urna. “Convertim la mort en vida i els cementiris en boscos”, explica. Actualment la seva empresa, Bios Urn, exporta a prop d’una quinzena de països i concentra el 80% de les seves vendes als Estats Units i al Canadà. Ara, però, Moliné ha decidit fer un pas més i crear Bios Incube, un recipient on es pot enterrar l’urna i que permet monitoritzar el creixement de l’arbre a través d’una apli. El projecte ha assolit en pocs dies més de 73.000 euros a la plataforma de micromecenatge Kickstarter i començarà a comercialitzar-se aquesta tardor. “Ens dirigim tant al client particular com als cementiris”, diu Moliné. De fet, el cementiri de la Seu d’Urgell ja ha posat en marxa una prova pilot amb deu de les noves incubadores.

Si aquests projectes se centren a abocar les cendres al mar o a la terra, hi ha un altre emprenedor, Jordi Francos, que va decidir fer-ho des de l’aire. Va ser així com el 2014 va crear Camino al Cielo: un servei per llançar les cendres des d’un dron. “Sempre m’ha entusiasmat l’aeromodelisme”, explica Francos. Arran de la mort de la seva mare, va pensar com podia fer-ho per complir la seva voluntat, que tiressin les cendres al mar. És així com va dissenyar un sistema per fer-ho des de l’aire. De moment Francos no en fa negoci: el projecte està en fase d’expansió comercial i negocia amb empreses del sector i, segons Francos, amb un exjugador del Barça, com a possibles finançadors del projecte.

Però no totes les innovacions estan dirigides a tirar les cendres. Fa poc han aparegut diverses start-ups destinades a facilitar altres aspectes, com la gestió de tràmits legals. És el cas de la catalana Testamenta, la primera empresa de l’Estat que permet elaborar un testament amb validesa legal a través d’internet. “És com dur un advocat a la butxaca”, simplifica Carles Argemí, director general de l’empresa. L’any 2014 van ser premiats al saló de start-ups BizBarcelona i, des de llavors, han teixit contactes amb 28 companyies d’assegurances. L’empresa no vol revelar quant va facturar el 2015 (el 2014 va ingressar 46.000 euros) però assegura que ara es planteja fer el salt al mercat internacional. Precisament, Testamenta va comprar l’any 2014 el portal d’esqueles Rememori, que n’aglutina més de 800.000 i que té un trànsit mensual de prop de mig milió de visites.

Un projecte molt semblant és el que ha nascut fa tan sols dues setmanes al Vendrell (Baix Penedès) sota el nom de RipWall. Es tracta d’una aplicació per a telèfons mòbils que permet crear làpides de celebrities de tots els àmbits: des de cantants i polítics, fins a científics. “Funciona com un cementiri virtual en què els seus seguidors poden posar-los espelmes o adreçar-los missatges”, explica Jordi Constantí, un dels seus fundadors.

El filòsof Blaise Pascal creia que per estar viu calia moure’s i que reposar conduïa a la mort. Ha sigut potser seguint aquesta lliçó que el sector funerari ha començat a adaptar-se a les noves tecnologies.