ACatalunya tenim un problema: la corrupció no ens preocupa. Desconec si aquí som més o menys corruptes que a la resta d'Espanya (em sembla que hi ha poques diferències, de mitjana) però, en canvi, tinc la sensació que aquí la corrupció està menys penalitzada socialment. Pot ser que sigui perquè a Madrid la batalla política és més agra que a Catalunya i les revenges estan a l'ordre del dia. En canvi, aquí estem com immunitzats i no donem importància a coses que en tenen. És un error transversal de la nostra societat.

La corrupció està instaurada entre nosaltres i està tan poc penalitzada que, quan es destapa un escàndol, el seu impacte és molt inferior al que correspondria. És sorprenent la poca presència que va tenir inicialment en molts mitjans l'acord extrajudicial que va signar Unió amb la fiscalia per tancar el cas Pallerols. I també són sorprenents les poques conseqüències que ha tingut aquest cas en termes de dimissions.

Les famoses comissions de l'obra pública són sovint l'exemple més ràpid que ens ve al cap quan parlem de corrupció. Però corrupció no és només això. Corrupció també és adjudicar contractes a dit o fer concursos públics a mida. I també omplir l'administració de càrrecs de confiança de dubtosa vàlua professional o malgastar diners públics. O saltar-se la llei d'incompatibilitats i fitxar per una gran empresa (això sí, com a assessor d'una filial estrangera per camuflar-ho una mica). O tenir un Tribunal Constitucional controlat per dues institucions privades com són els partits polítics. Corrupció és fer totes aquestes coses malament, però també silenciar-les, no denunciar-les o fer com si res perquè això ho fa tothom .

Només sortirem bé del moment crític en què vivim si ens convertim en un país normal també en aquest sentit. O ens regenerem o continuarem sent un país de segona, dominat per elits extractives que es protegeixen entre si.

Àlex Font Manté és coordinador de l''Emprenem'.