Com era de preveure, Rajoy ha acceptat les condicions de Berlín i Brussel·les per al rescat bancari. Tant pel que fa a la demanda d'ajuda a través del govern espanyol, amb el que implica d'augment important del deute públic, com en el conjunt de mesures pressupostàries addicionals que Europa demanava des de feia setmanes. Per tant, vagin pensant en una pròxima i immediata pujada de l'IVA, en especial del reduït (ara el 8%) i del superreduït (ara en el 4%) i, probablement, també de l'IVA ordinari. A més a més, ja es parla del cèntim verd i de l'augment dels impostos sobre l'alcohol i l'energia. I molt m'estranyaria que -potser no de manera immediata- els pròxims pressupostos generals de l'Estat no plantegessin una reducció del sou dels funcionaris. Finalment, la reforma de pensions del govern Zapatero, per la qual es perllongava l'edat legal de jubilació fins als 67 anys en l'horitzó 2023, sembla que s'accelerarà, i que els 67 anys els veurem més aviat del que inicialment estava decidit.
Es tracta d'una rendició en tota regla a les demandes europees, i més específicament alemanyes, després d'estira-i-arronses en què el Sr. Rajoy pensava, de manera un mica ingènua, que podria doblegar la voluntat de la cancellera Merkel. Els seus intents d'utilitzar l'administració americana, i la francesa, per aconseguir un tracte més favorable s'han demostrat no solament inútils, sinó clarament contraproduents. Com a estat, no solament no hem aconseguit cap dels objectius que el govern central s'havia proposat, sinó que sortim d'aquest pols amb Berlín tocats, amb la imatge internacional d'una Espanya amb pretensions que no li corresponen i intentant aconseguir, per la porta del darrere, el que Alemanya havia negat sempre obertament. Veurem quan trigarem a restablir les relacions que ens convenen, perquè mai és bona política enemistar-se amb el teu principal creditor, i menys en èpoques com la que ens està tocant viure. Què ens espera? Doncs el que calia esperar des de bon començament: rigor, rigor i més rigor. I si l'economia es contrau més per culpa d'això, no esperin tampoc gaires acaronaments des del centre d'Europa. Alemanya té un projecte de federació europea que passa, en primer lloc, perquè el sud posi casa seva en ordre. I per fer-ho, el primer que demanen és que hi hagi reconeixement de la feina pendent. Fins ara Rajoy no ha estat a l'altura d'aquesta exigència. Potser ara s'enceta una nova etapa. Esperem-ho.
Josep Oliver és catedràtic d'economia aplicada de la UAB
