Aclariment 1: defenso la recerca mèdica de totes les malalties amb total vehemència i compromís. De fet, defenso el fet de pagar alts impostos per tenir una bona sanitat, universal i accessible per a tothom. No passo de res i qui pensi que criticar la pijada de l’ELA és de males persones, que s’hi posi fulles.
Aclariment 2: ningú m’ha nominat perquè em tiri un cubell d’aigua gelada al cap per mostrar el meu compromís en favor de la recerca de l’ELA. Afortunadament, la gent em coneix prou bé.
Comencem: resulta que cada estiu tenim un tema per omplir els telenotícies i les converses de barra de bar. La invasió de Perejil, els blocs de ciment a Gibraltar ( ¡españó’! )... o el moviment viral per a la recerca sobre l’ELA. No cal que digui que crec que el tema que ha ocupat més línies de Facebook aquestes vacances em sembla una frivolitat estúpida, un ong-divertimento. Com diu mon pare: coses petites per a ments petites.
Una diversió que, per cert, pot acabar en tragèdia quan al geni de torn li passa pel cap fer la bestiesa amb un hidroavió. Entra música de tragicomèdia.
Però el súmmum de la tonteria el va protagonitzar el sempre protagonista Pablo Motos dilluns passat, quan per impressionar la seva convidada, Kylie Minogue, va prometre que posaria 100 euros de la seva butxaca per cada persona del públic que es tirés l’aigua en una espècie de traca. No vaig aguantar per esbrinar quant li va costar la cosa, però segur que va ser una bona picossada.
Ara, posats a dir ximpleries, m’animo amb una proposta per a l’estiu que ve: empresaris que donen la cara per evitar la morositat. Fem-ho així: surto jo, a cara descoberta, dient el nom d’un empresari que paga més tard dels 90 dies i d’un que, en canvi, paga bé, al qual nomino perquè continuï la cadena. Per donar-hi més viralitat, faig la meva millor imitació d’Eugenio. “Saben aquél que diu...?” Tonteries per passar l’estona.
