Peter Cohan: "Els inversors es comporten com una bandada de llops "

Peter Cohan és una de les veus cantants en els estudis sobre emprenedoria. Consultor d'empreses i professor del programa de MBA del Babson College (Boston, EUA), Cohan va visitar fa un parell de setmanes l'escola de negocis Eada per parlar de les possibilitats de Barcelona per convertir-se en el que ell ha definit com una start-up common -comuna de start-ups- , un ecosistema òptim per atraure el talent emprenedor, els inversors i garantir el creixement sostenible d'una regió, com passa a Silicon Valley.

Què és i què no és una start-up common

El concepte és el mateix que el de les comunes dels pobles anglesos de l'Edat Mitjana, on els pagesos posaven els animals a pasturar en zones comunes. Si algú no vigilava prou bé les bèsties i es menjaven tota l'herba, l'any següent els animals morien. Les ciutats actuals han de tenir un flux que es reactivi cada any per assegurar el creixement. Les start-ups no poden sobreviure sense l'ajuda de tots els membres de la comunitat ni l'existència d'un esperit de col·laboració. Que ningú esperi recompenses a curt termini.

¿Això és responsabilitat de l'administració?

Hi ha d'haver un balanç entre llibertat de mercat i intervenció del govern. Les start-ups més exitoses tenen origen en el mercat lliure: a Silicon Valley les principals empreses tecnològiques com HP i Google van tenir el suport del govern, que inclús va arribar a fer encàrrecs. Això perpetua l'ecosistema emprenedor: en els primers nou mesos del 2012 va arribar a Silicon Valley un flux de 8.000 milions de dòlars.

¿Barcelona pot ser una start-up common

Em sembla que encara no. El que més em sorprèn són les dificultats perquè arribi el capital risc. A Silicon Valley és qüestió de dos o tres dies adquirir accions d'una start-up , un simple acord entre empreses i business angels ; aquí és un procés més llarg. Una altra cosa que detecto a Barcelona és la falta de companyies pilars. A San Francisco Google i Apple tenen un rol molt important, ja que atrauen talent humà i detecten problemes tecnològics, de manera que proveeixen el mercat d'oportunitats per innovar, i també inverteixen en noves start-ups . Aquí teniu Telefónica, que en lloc d'invertir en projectes a Barcelona o Madrid ho fa a Silicon Valley. Això és un senyal que alguna cosa no va bé. Per a Telefónica acudir a Silicon Valley és una estratègia per diferenciar-se de la competència. Allà adquireixen serveis innovadors que poden oferir als seus clients d'arreu del món, per exemple a Llatinoamèrica. Segurament si Barcelona generés serveis de valor per a Telefónica, la companyia invertiria més en start-ups locals.

El que fa Telefónica és relocalitzar els call centers

Això no val res, perquè són serveis que no tenen un retorn elevat per als inversors. Els inversors es comporten com una bandada de llops, volen ser on els altres fan diners. Si vols que els llops vinguin a la teva ciutat, has de passar dos tests: enfocar-te en mercats petits però amb potencial de créixer ràpidament, i tenir emprenedors amb capacitat de lideratge, visionaris capaços d'atraure capital. Barcelona necessita trobar un bon exemple d'èxit, promoure la història d'algun inversor que s'hagi forrat per haver invertit en una start-up local. Això es el que motivarà els inversors a venir. És una tela d'aranya que es forma a partir de l'èxit.

Viatja sovint a Singapur i Hong Kong. Què en podem aprendre?

A molts llocs d'Àsia encara no han entès la lògica de les start-ups i de fer diners a llarg termini. Singapur i Hong Kong recullen elevats fluxos de diners de la Xina continental, que només van a parar al sector immobiliari o a construir casinos, com el Marina Bay, de Sheldon Adelson.

Aquí es promou Eurovegas i a la vegada es vol ser una regió emprenedora...

No és gaire compatible. Els polítics són responsables de crear una cultura emprenedora, en què la població vegi normal i vulgui que els seus fills treballin en una start-up i no que tinguin un salari fix per pagar-se un pis a un preu inflat i visquin a casa fins als 30.

Peter Cohan és autor de nombrosos articles sobre emprenedoria i comentarista habitual de televisió en temes de desenvolupament econòmic i tecnològic. El seu últim llibre és Hungry start-up strategy (2012), on analitza els ecosistemes òptims per atraure el talent emprenedor. Cohan també és un gran coneixedor d'Àsia i creu que el cas de Barcelona és semblant al de Singapur i Hong Kong, on fins ara no han estat capaços de crear un entorn emprenedor sostenible per culpa de promoure el sector immobiliari com el sector estrella per invertir-hi. També critica les mesures d'austeritat a Europa: "Una idea terrible, basada en l'autoflagel·lació, que només porta més atur i més dèficit", diu. "Si retalles la despesa pública, redueixes el consum, les empreses venen menys, acomiaden més gent i es recapta menys".