PayTouch, per pagar amb la punta dels dits

Javier Peso, Germán Ruiz i Joan Segalà es van conèixer a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa, on tots tres van estudiar per ser enginyers de telecomunicacions. En acabar, van emprendre camins professionals diferents: Javier Peso va entrar en el món dels semiconductors, Germán Ruiz en el de la docència i la recerca i Joan Segalà en el comercial i financer. Però van conservar l'amistat.

Fa tres anys estaven sopant en un restaurant mexicà de Barcelona i a l'hora de pagar s'hi van estar una bona estona: primer la targeta no passava, després el cambrer va veure que la màquina no tenia paper i en va haver de posar... i per acabar-ho d'arrodonir l'aparell tenia poca bateria. "Ens vam haver de desplaçar fins al carregador, total: una odissea!", explica el Javier. "¿I si creem un sistema que simplifiqui el procés de pagament, basat en les empremtes dactilars?", van preguntar-se. I es van posar a explorar les possibilitats per materialitzar-ho. L'advocat Ignacio Molinario i l'enginyer informàtic Sergi Almar de seguida s'hi van sumar.

Començar de zero

Des de fa poc, aquell projecte vague s'ha convertit en una realitat. No ha estat gens senzill arribar fins aquí. "Vam començar amb una sabata i una espardenya: no teníem carcassa i el prototip el vam fer amb una barra de pa", explica Javier Peso. A la seu de l'empresa, situada a Montmeló, hi treballen actualment una desena de persones. Entre tots han invertit 100.000 euros. A més, compten amb finançament del ministeri d'Indústria. Concretament, del Pla Avanza 2, dotat amb uns 400.000 euros.

L'aparell que han creat és un terminal biomètric que permet pagar als restaurants, i també als supermercats, a les perruqueries, als hotels... només posant dos dits. Consta de dos sensors per a les empremtes dactilars, d'un teclat i de dues pantalles que mostren el preu que cal pagar. PayTouch també dissenya i fabrica les estacions de registre (els aparells on es registren les empremtes -cada usuari només ha de fer-ho una vegada-). "Nosaltres recomanem registrar l'índex i el dit del mig, però es pot registrar qualsevol dit mentre siguin dos. Això sí, a l'hora de pagar cal fer servir sempre els mateixos", explica Sergi Almar, i remarca que "el fet que aquest sistema funcioni no amb una sinó amb dues empremtes dactilars redueix enormement el marge d'error i la possibilitat que hi hagi falsos positius".

Els sensors de l'aparell reconstrueixen la imatge de l'empremta dactilar amb gran precisió. "I si el dit està brut o pintat, cap problema, el sensor llegeix l'empremta igualment", diu Javier Peso. "Els lectors dactilars que utilitzem fan servir una descàrrega elèctrica, de molt baixa intensitat, per detectar el pols i el relleu de l'empremta, entre altres paràmetres. No funcionen amb fotografies, còpies dactilars fetes amb qualsevol material o amb dits sense pols", explica Ignacio Molinario. "A més, llegeixen les empremtes molt fàcilment. Això és important perquè cada persona posa els dits cada vegada d'una manera diferent", diu Germán Ruiz.

Ideal per a comerços

El sistema de PayTouch és ideal per a comerços on es va a comprar habitualment: al restaurant de menús, al supermercat del costat de casa, a la gasolinera on acostumem a fer gasolina... i també per a llocs on es fan diversos pagaments: un resort , una discoteca, un parc d'atraccions o un estadi de futbol, afirma Joan Segalà. I afegeix: "Permet aplicar descomptes i altres avantatges per a un determinat establiment, i acumular punts per fidelitzar clients. També s'hi pot introduir un petit saldo per a determinats usuaris, com a reclam perquè vagin a comprar en un determinat indret. A més, és útil per controlar l'accés, per exemple, a espais reservats d'un local d'oci, a un concert, etc.". Si aquest sistema s'estén no caldrà dur targetes de crèdit ni diners en efectiu. No caldrà patir pels furts o els oblits. Els dits no els perds mai.