Pagui'm en B

Al segle XIX, l'empresari ho era de naixement, ja que sense haver nascut en una bona família, haver estudiat en escoles caríssimes i tenir un bon swing era pràcticament impossible tenir èxit en aquesta professió.

Avui, en canvi, ens pengem medalles dient que això ha canviat. Que ser empresari és una professió més, que es pot estudiar en universitats públiques i privades, exercir sense tenir un capital familiar immens darrere i que tothom pot decidir ser-ho en un moment donat. Però... tot això és veritat?

Dimarts passat em vaig trobar un emprenedor que s'inicia en el sector de la venda de calçat a internet. No vam parlar de vambes, sinó de bastons a les rodes: "És una estafa, l'Estat m'obliga a facturar en negre". Jo no ho entenia. "Em demanen bloquejar tres mil euros per començar l'empresa, més els tràmits del gestor. ¿I si resulta que al compte corrent hi tinc 350 euros, què haig de fer?" Evidentment, la resposta era facturar 3.000 euros en negre. En B. I seguir formant part dels més de 60% de joves a l'atur.

Els polítics han d'entendre que quan un estudiant de segon de carrera vol dissenyar un logotip o fer una web a l'amic del seu oncle, l'última cosa que farà serà donar-se d'alta d'autònoms o muntar una SL. Senzillament, li demanarà els diners en un sobre, d'aquells que tanta por fa que se'n parli als mitjans. Cal endurir les penes per als que posen centenars de milers d'euros en maletes, i amb el que es recapti fer que realment tothom pugui autoocupar-se sense haver de pagar. Que sigui gratuït començar a emprendre.