Aquesta setmana ha acabat un reality, MasterChef, que ha sigut tot un fenomen a Espanya. Vaig trigar a enganxar-m'hi, però a mesura que el programa avançava, cada cop m'agradava més. El millor de tot, per mi, és el rellotge que avançava en sentit contrari, recordant als concursants el temps restant per acabar els seus plats. Quantes vegades hem treballat contra rellotge?
També m'atreu una idea de la cuina que se sintetitza en la frase més repetida del programa: "Sí, chef". En certa manera, jo sóc la xef de la meva cuina particular, la meva empresa, i a mesura que es desenvolupava el programa, especialment en les proves en equip, pensava que les dinàmiques que es produeixen davant els fogons s'assemblen a les que poden donar-se en un projecte empresarial.
La jerarquia i el reconeixement professional al líder, per una banda, el treball en equip, per l'altra, i les dues coses al mateix temps permeten executar un bon plat o tirar endavant un bon projecte. Cadascú en la seva parcel·la de responsabilitat fa que rodi l'engranatge d'una companyia i prepara el terreny perquè el del costat completi la següent etapa. I -com en la cuina- sovint tots els integrants de l'equip han de donar el do de pit perquè el resultat de la feina sigui perfecte, perquè només que algú confongui el sucre amb la sal (com li va passar a la pobra concursant que va quedar segona quan preparava la setmana passada unes postres per a alguns tòtems de la cultura espanyola), la cosa se'n pot anar en orris. A més, crec que hi ha una cosa fantàstica de les cuines ben organitzades que m'agradaria incorporar a l'empresa. El mític oído cocina. Una expressió que, sens dubte, evita molts problemes perquè garanteix que una comunicació senzilla funcioni. I, ara sí, marxo de vacances. O més ben dit, l'Emprenem marxa de vacances. Ens tornem a veure al setembre.
L'executiva agressiva és una jove emprenedora. Envia-li un correu: executivaagressiva@gmail.com
