Divendres al matí. La feina de la setmana s'ha acumulat, però veig la llum al final del dia perquè comença el cap de setmana. Em comença a fer mal el cap. Dissabte al matí. Ha sortit el sol i és dia de descans. Però alguna cosa no funciona. Em poso el termòmetre i... Oh, no! Estic a 39 de febre.
Un comú denominador en molts emprenedors és la mania del nostre cos de posar-se malalt en el moment que es baixa la guàrdia: cap de setmana, un pont, un dia de festa o, fins i tot, les vacances. Generalment la malaltia dura un parell de dies, però, ¿què passa si l'endemà torna a ser dia feiner? Aleshores es presenta el dubte: vaig a treballar? Quan treballes per a tercers, esclar que també et planteges aquesta pregunta i mesures si la febre et permetrà dur a terme les teves funcions. Quan l'empresa és teva, aquesta pregunta no té gaire sentit (però t'enganyes a tu mateix i també te la fas).
Si decideixes quedar-te a casa, seràs tot un somiador si esperes descansar. A primera hora envies un correu al teu equip: "He caigut. Estic malalt. Em quedo a casa. Estaré connectat tot el dia si em necessiteu". Amb l'última frase del teu correu vols dir: "Confio en vosaltres, no em molesteu si no és que es cala foc". Però ja has demostrat la teva debilitat i no deixes de rebre correus a la BlackBerry i WhatsApp tot el dia.
Embolcallada en una manta deixes el sofà i seus davant l'ordinador. I aleshores encara és pitjor. Comença a sonar el mòbil. El teu interlocutor no sap que estàs malalt i penses que no queda gaire professional dir-l'hi. Què fas aleshores? Doncs posar-te a preparar els documents que t'ha demanat. "Sí, aquells de la reunió de la setmana passada".
Un dia sense treballar és un luxe que no aprecies fins que no el tens. Ser emprenedor vol dir pensar les 24 hores del dia en el teu projecte, fins i tot si estàs malalt. La solució? Vitamina C, o això em diu sempre la meva mare. Ah! I deixar de fumar, esclar.
L'executiva agressiva és una jove emprenedora
