MACRO
Empreses 12/05/2013

Objectiu: fer aflorar l'economia submergida

Espanya compta amb una legislació dura i una Hisenda preparada per combatre el frau fiscal, però tot i així el diner negre representa el 19% de l'economia

Christian De Angelis
3 min

Un informe publicat aquesta setmana per Visa situa en el 19,2% el pes de l'economia submergida en el PIB espanyol, cosa que representa 201.300 milions d'euros, una xifra superior a tot el PIB de Catalunya. Lluís Alonso, catedràtic de la Universitat de Barcelona i assessor del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, es mostra sorprès per aquesta estimació (una mica inferior a d'altres publicades abans), sobretot perquè acosta el nivell de frau espanyol a la mitjana europea quan, històricament, els països del sud han sigut més defraudadors.

Com es pot lluitar contra aquest frau estructural? Condemnes més dures, més inspectors i conscienciació contra la comptabilitat B són les propostes més repetides. En qualsevol cas, Lluís Alonso creu que la tasca és "molt complicada". Alhora, sosté que resulta difícil d'entendre que un de cada cinc euros de l'economia espanyola sigui negre, "sobretot, quan el sector de la construcció [el que acumula més diner negre] ha desaparegut tal com l'enteníem", afegeix.

Endurir la legislació

Alonso creu que la legislació espanyola "és dura" contra el frau fiscal. Tot i així, el govern espanyol ha implantat noves mesures coercitives que poden arribar a ser "fins i tot injustes". En particular, Alonso cita el model 720 de declaració de béns a l'estranger, que ha obligat tots els residents fiscals espanyols a declarar béns i drets que, pel fet de ser a l'estranger, estaven fora del control directe de les autoritats espanyoles. El govern espanyol va fixar multes per l'incompliment de l'obligació d'informar d'aquests béns amb sancions de fins a 5.000 euros per cada dada omesa, incomplerta, inexacta o falsa, i va introduir el concepte de la imprescriptibilitat dels beneficis patrimonials, amb sancions de fins al 150% de la quota de l'IRPF. Segons Alonso, la mesura "només es pot entendre com un mecanisme dissuasiu extraordinari". En tot cas, els escàndols de corrupció i la sensació d'impunitat contra els grans delictes econòmics juguen en contra de la conscienciació popular, i donen arguments a favor del frau.

Inspeccions eficaces

Alonso destaca que Hisenda compta amb un equip humà i tecnològic "de primeríssima línia". Hisenda compta, a més, amb informació creuada d'altres entitats, com el cadastre i la Seguretat Social. "Els mecanismes d'obtenció d'informació estan superats, però en el creuament i l'anàlisi de dades hi ha marge de millora", diu.

Amnisties fiscals

Les amnisties fiscals, com l'executada per l'actual ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro (tot i que anunciada per l'anterior executiu socialista), són una altra mesura per fer aflorar el diner negre. "Les amnisties són molt abundants en altres països, com els Estats Units, on s'apliquen a temes molt concrets, però s'han d'utilitzar amb compte perquè no passi com a Itàlia, on són gairebé periòdiques", comenta l'expert. L'avantatge de les amnisties, més enllà de la recaptació obtinguda durant el procés, és l'augment de la base tributària per a futurs exercicis, ja que es posa en circulació -i, per tant, passa a estar controlada per Hisenda- una quantitat de diners que fins aleshores estava oculta. En paral·lel a la legalització, Alonso defensa la posada en marxa de mesures que incentivin les inversions.

Alternatives

Països com Suècia, amb un 9% d'economia submergida (la meitat que Espanya), obliguen els comerços a tenir una caixa registradora certificada i a emetre factures o rebuts per cada compra. A Itàlia la legislació fins i tot prohibeix les transaccions en metàl·lic superior als 1.000 euros (una xifra que s'eleva fins als 2.500 euros a Espanya).

stats