Ni Ratatouille ni Mickey: Disneyland s’encalla a Europa

LA MÀGIA DE Disneyland París s’esvaeix a marxes forçades. Com si es tractés d’una de les històries que han fet somiar tantes generacions, The Walt Disney Company, l’empresa nord-americana, ha rescatat la seva filial europea amb una recapitalització de 1.000 milions d’euros que s’ha anunciat aquesta setmana.

Fa temps que el regne europeu de Mickey Mouse no funciona. El gegantesc projecte de 7.000 milions d’euros que va néixer el 1992, fa més de dues dècades, arrossega pèrdues des que va obrir les portes i només ha generat beneficis en set exercicis, sobretot durant els primers anys. La decadència d’aquest cèlebre parc temàtic és sorprenent, especialment tenint en compte que la fórmula és una màquina de fer diners als Estats Units.

Tot i ser la primera destinació turística privada d’Europa i tenir més visitants per any que la Torre Eiffel i el Louvre junts, Disneyland fa temps que perd clients: en dos anys, gairebé dos milions menys. Són sobretot els francesos els que han deixat de visitar el seu parc temàtic més cèlebre, un cop fort perquè els autòctons representen la meitat del públic. Les visites d’espanyols i britànics, en canvi, han augmentat lleugerament, però tot i que representen un quart dels clients no tenen prou força per cosir el forat de les butxaques de Mickey i els seus.

L’empresa té un deute de més de 1.700 milions i la seva matriu nord-americana espera reduir-lo a uns 1.000 amb aquesta intervenció. L’operació consistirà a fer una ampliació de capital de 420 milions, convertir 600 milions del deute en accions i donar temps fins al 2024 per reemborsar el deute. D’aquesta manera, el grup californià -que ara controla un 39% de la societat francesa-, passaria a tenir-ne el 70%, però podria acabar fent una OPA sobre la totalitat de la companyia si els accionistes minoritaris decideixen abandonar el vaixell. Caldrà esperar la decisió del segon accionista, el príncep saudita Al-Waleed, propietari d’un 10% de l’empresa, i de les desenes de milers de petits inversors privats i institucionals que ostenten ara la meitat del grup.

L’ICÒNIC PARC DEL castell de la Bella Dorment ha encadenat fins a tres reestructuracions de deute que han servit de ben poc, seguides sempre d’inauguracions d’atraccions que s’han convertit en vaixell insígnia del parc però que no l’han salvat mai del naufragi. Després que els nord-americans acudissin per primer cop al rescat el 1994, va néixer Space Mountain, inspirada en l’obra de Jules Verne. El cop d’efecte no va funcionar i va forçar els californians a perdonar durant quatre anys els elevadíssims royalties necessaris per utilitzar el nom del fundador. El 2004 arribava una nova injecció de capital -insuficient- i fa dos anys va tenir lloc l’enèsima intervenció: la matriu es va veure obligada a fer-se càrrec dels deutes i es va convertir en el seu principal creditor, oferint-los condicions més favorables però sense resoldre el problema. La flamant atracció Ratatouille, estrenada aquest mateix estiu i inspirada en la història del ratolí que acaba convertint-se en xef d’alta cuina a París, és l’últim intent de revifar el parc. La seixantena atracció del parc va arribar acompanyada d’un restaurant, una plaça al més pur estil de la capital francesa i diverses botigues. Tot el paquet va costar 200 milions d’euros, el doble del que és habitual, però tot i aportar un milió de visitants extres, no ha fet aturar la davallada de públic.

Sembla, a més, que l’engranatge de la màquina europea de somnis de Walt Disney està rovellat per moltes altres bandes. La crisi econòmica va comportar unes retallades que han provocat queixes dels visitants, que han vist que el menjar era precuinat i reescalfat, que algunes atraccions tancaven sense arreglar-les i que s’anul·laven actuacions sense avís previ. I per acabar de complicar la imatge pública de Disneyland París, en els últims anys s’han suïcidat fins a tres treballadors. Les morts podrien ser quatre si els col·legues d’un home no l’haguessin aturat quan ja s’havia ruixat amb gasolina i tenia l’encenedor a punt per cremar-se en ple parc. Les raons d’un dels que va llevar-se la vida eren ben clares, segons la nota que va deixar escrita: “No vull tornar a Mickey”.