Molta feina per fer a l'exterior

Què pot fer la Generalitat quan l'Estat reparteix de manera injusta els objectius de dèficit? Com s'ha pogut veure aquesta setmana, molt poc. Com a molt el dret a rebequeria, però sembla difícil que cap instància superior s'aliï amb Catalunya en aquesta batalla. El comissari d'Economia de la UE, Olli Rehn, va respondre aquesta setmana a la carta que Mas-Colell li havia enviat fa un mes. En la seva missiva, el conseller de la Generalitat li exposava la injustícia del repartiment del dèficit que fa l'Estat (que atorga a les autonomies la major part de la reducció). La resposta de Rehn, tot i que farcida del llenguatge diplomàtic corresponent, va ser poc encoratjadora. El comissari assegura que la distribució del dèficit és un afer intern de cada estat. No va servir de res que el president Mas es reunís amb el mateix Rehn dilluns a Amsterdam. De moment, Brussel·les ignora les queixes catalanes. I això demostra dues coses.

En primer lloc, demostra que la Unió Europea és una unió d'estats, no de ciutadans. Segurament és innocent creure que en algun moment no ha estat així, però després ens preguntem què falla a Europa. Els estats són els qui manen i, per tant, són els únics interlocutors vàlids per la Comissió Europea.

I, en segon lloc, demostra que estem força sols davant del món. Que si realment volem celebrar una consulta sobre el futur de Catalunya -i si topem amb l'oposició frontal de l'Estat, com passarà-, no tenim gaires amics.

La conclusió és que la secretaria d'Exteriors de la Generalitat té molta feina per fer. Potser hauria convingut crear una conselleria específica d'Exteriors, un projecte que va estar sobre la taula però que finalment es va diluir. Com deia recentment Martí Anglada a l'ARA, Catalunya "té desinterès per fer amics fora". Segons sembla, la gent d'Exteriors vol que la seva feina sigui "discreta". Però potser en algun moment hauran d'aixecar la veu.