Microsoft jubilarà Windows XP

Divendres es van complir dotze anys des que el sistema operatiu per a ordinadors creat per Microsoft i anomenat Windows XP va ser llançat al mercat. Dotze anys en què l'èxit d'aquesta versió de Windows ha estat tan indiscutible com polèmica i, fins i tot, inconvenient per a la mateixa Microsoft, que ha acabat veient-la com un greu escull per renovar el seu parc de llicències de programari.

Fidelitat

XP segueix present en prop de 500 milions d'ordinadors de tot el món, entre els quals hi ha els de particulars, petites i mitjanes empreses i organismes de governs. Segons dades de la consultora NetMarketShare, XP era el setembre del 2013 el segon sistema operatiu més utilitzat, amb una quota de mercat del 31,49% enfront del 46,39% de Windows 7, i molt al davant de Windows 8 (8,02%) i Mac OS X (3,69%).

Tot i que ja té tres versions successores (Vista, 7 i 8), res ha fet canviar a tots aquests usuaris de XP el seu sistema operatiu, al qual demostren una fidelitat a prova de bombes. Els motius són diversos: la crisi econòmica -actualitzar les millores és gratis i comprar-se una nova versió costa diners-, les males experiències amb sistemes posteriors -sobretot el nefast Vista- i també que XP és resistent al pas del temps, encara que cada vegada menys.

Un sistema desfasat

Recentment, Microsoft ha anunciat que a partir de l'octubre del 2014 deixarà de donar-li suport i de llançar paquets d'actualitzacions, els coneguts Service Packs, que en alguns casos eren gairebé una renovació sencera del sistema. A partir de llavors, l'ús de XP podria ser perillós, perquè els ciberdelinqüents seguiran descobrint vulnerabilitats del sistema que Microsoft no repararà.

Des d'alguns àmbits es critica la decisió de Microsoft. Es diu que abandona els usuaris i s'al·lega que l'empresa té la responsabilitat moral de cuidar un sistema que al cap i a la fi és seu, ja que cobra per donar llicències d'ús, però no ven còpies dels seus programes. Però la realitat és que Windows XP és un sistema desfasat, incompatible amb molts dels nous programes i serveis de la xarxa i, per descomptat, amb els ordinadors actuals.

Darrere de la conservació del sistema s'amaga una reticència a canviar d'equip informàtic de molts usuaris, però també d'empreses i institucions. A més, l'ús de XP no permet compartir arxius ni aplicacions amb altres dispositius com smartphones i tauletes, una cosa que avui dia empobreix molt l'experiència d'usuari.

Transversalitat

XP va ser successor de Windows 2000 i coetani de Windows ME, dues versions fallides del sistema operatiu en el seu intent de millorar l'anterior Windows 98. El poc èxit de 2000 i ME explica en part que molts usuaris volguessin passar-se a XP, bastant defectuós en un inici però no tant com els anteriors.

No obstant això, l'èxit rotund que va tenir al seu dia no es podria explicar sense esmentar la seva arquitectura NT dual, per a processadors de 32 i 64 bits. Traduït al llenguatge comú, això vol dir que va ser el primer sistema operatiu transversal, capaç tant de funcionar en ordinadors domèstics com en altres corporatius més potents i pensats per a usos empresarials i industrials.

Innovació estratègica

D'aquesta manera Microsoft va aconseguir en un sol temps colonitzar part del mercat professional que ocupava Apple -que començava a remuntar el vol gràcies a la tornada de Steve Jobs- i seguir liderant la demanda domèstica. Fins llavors els àmbits professionals s'inclinaven o bé per solucions a mida d'Oracle, IBM i altres, o bé per utilitzar ordinadors Mac en les tasques de disseny i màrqueting.

Tot i així XP no va començar precisament com un sistema perfecte i les queixes dels usuaris van ser notables en el seu moment; ara bé, va aportar a la tecnologia el primer sistema d'actualitzacions automàtiques, una cosa impensable per als desenvolupadors fa dotze anys. Aquesta innovació estratègica va permetre a Microsoft anar millorant XP fins a convertir-lo en el programari més sòlid i eficaç de la seva època.

Era tan alt el nivell de satisfacció dels seus usuaris amb el sistema que totes les enquestes indicaven una gran reticència al canvi. El repte era gran i el temps passava sense una nova proposta comercial que renovés l'ànsia de consum.

Quan van haver passat sis anys sense un successor, van saltar totes les alarmes, i de manera precipitada es va llançar l'any 2007 Windows Vista, un sistema inacabat i desastrós que va reforçar l'amor, gairebé edípic, dels seus usuaris per XP. Va ser necessària l'arribada de Windows 7, l'octubre del 2008, per començar a invertir una tendència que a hores d'ara encara no ha estat extingida.