Dimecres al vespre l’agència Reuters va informar que Samsung estava negociant la compra de BlackBerry per 6.500 milions d’euros. Poques hores més tard, les dues empreses ho desmentien -la segona, amb un comunicat de dues frases: una assegurava que no fa comentaris sobre rumors, i l’altra comentava el rumor-. Els inversors, amb tot, havien donat el vistiplau a l’operació, ja que la cotització de BlackBerry a la borsa es va disparar aquella estona.
El fabricant canadenc de mòbils té molts atractius per al gegant sud-coreà. D’entrada, conserva els tres que vaig apuntar fa quinze mesos: una xarxa pròpia d’abast mundial connectada a les més de 600 operadores de telecomunicacions; desenes de milers de servidors amb els quals grans empreses i organismes oficials gestionen els dispositius mòbils Android, BlackBerry, iOS i Windows del seu personal, i el servei BBM de xat multiplataforma.
A més, des d’aleshores l’empresa s’ha sanejat reduint plantilla i captant capital. Els seus telèfons han desaparegut del mercat de consum, però el seu sistema operatiu seria una alternativa excel·lent a Android per a una Samsung ansiosa per desvincular-se de Google. I, sobretot, BlackBerry és potent en dos segments poc visibles que marcaran el creixement del sector tecnològic. La tecnologia de xifrat que va adquirir amb la compra de Certicom té un gran futur en un món cada dia més paranoic amb la seguretat. I el seu sistema operatiu industrial QNX impulsa els sistemes d’entreteniment a bord de la majoria dels fabricants de cotxes -Ford acaba d’adoptar-lo per reemplaçar el Sync de Microsoft, i les noves plataformes CarPlay d’Apple i Android Auto de Google no el substitueixen, sinó que hi funcionen a sobre-. A més, està present en els sectors, des de sanitat fins a energia, més receptius a adoptar l’internet de les coses, justament l’àrea en què Samsung ha manifestat que vol centrar-se.
