Molt sovint només som conscients de les coses dolentes que hi ha al nostre entorn i ens costa apreciar les bones. Amb tota la raó del món, ens emprenyem amb la corrupció i tot el que s'ha fet malament durant molts anys... però no ens parem a pensar si també tenim alguna facilitat més.
Acabat d'arribar de Mèxic, més enllà de tornar avergonyit per l'enorme falta d'amabilitat que tenim a casa comparada amb els països llatinoamericans, aquesta vegada he tornat apreciant més alguns aspectes de casa nostra, com la facilitat que tenim per fer córrer un negoci, un cop arrencat.
Coses tan automàtiques com trucar a un servei de missatgeria i demanar que l'endemà a una hora concreta entregui un paquet a l'altra punta del país, o enviar documentació a través d'internet, o calcular amb un marge d'error de 10 minuts quanta estona trigarem a creuar la ciutat per anar a veure un client o agafar un avió, són coses que en una ciutat de 20 milions de persones censades i 5 milions més sense censar, com Mèxic DF, passen a ser més complexes.
Quan l'aventura d'emprendre passa per superar adversitats del teu propi entorn, inevitablement provoca que ho facis amb molta més empenta de la que necessitaries. I, per tant, fa que encara valoris més les coses que arriben a bon port sense incidències.
Que consti que aquest article no vol ser una crida buida a l'optimisme per l'optimisme, sinó més aviat un toc d'atenció: a vegades ens queixem per vici. I els que no es queixen ens podran passar al davant: estan agafant molta embranzida.
