Menys deute i menys estalvi: el bucle cap a l'empobriment

Les famílies i empreses espanyoles estan embarcades en un procés que, en definitiva, porta l'economia del país a funcionar amb menys capital. Menys crèdit, menys deute, menys estalvi i menys rendes. Durant aquesta setmana el Banc d'Espanya ha fet públiques dues dades significatives sobre el moment econòmic actual.

D'una banda, famílies i empreses han reduït el seu endeutament fins a nivells del 2007. En concret, les famílies devien a l'agost 845.479 milions d'euros (un 0,28% menys que un any enrere), i les empreses, 1,2 bilions d'euros, un 1,34% menys. De l'altra, l'estalvi ha caigut a ritmes vertiginosos fins a arribar al nivell més baix des dels anys seixanta: què està passant?

Segons José Ramón Pin, professor de l'Iese, tots aquests fenòmens formen part d'un procés de devaluació interna de l'economia, mitjançant el qual el país s'està empobrint d'una manera similar a com es feia amb les devaluacions de la pesseta. "Devaluar la moneda era una malaltia indolora amb la qual ens empobríem sense adonar-nos-en". En el moment actual, la devaluació es produeix mitjançant una reducció de costos, fonamentalment salarials, que afecta d'una manera directa l'estalvi i, indirectament, la demanda d'endeutament.

Factors de demanda

Una cadena de circumstàncies, o més aviat un bucle, ho expliquen tot plegat. Primer, les empreses redueixen costos mitjançant processos d'acomiadament i reduccions de sous, cosa que fa que disminueixi la renda disponible per a les famílies. Així, els particulars es veuen obligats a reduir l'estalvi (consumint-lo sencer) i redueixen la seva demanda de crèdit (tant l'hipotecari, que representa tres quartes parts del deute viu de les famílies, com al consum), per l'aversió al risc davant d'una situació econòmica precària i plena d'incògnites. Amb menys recursos econòmics, les famílies redueixen el consum, un fet que acaba impactant en l'activitat de les empreses. El teixit empresarial, en veure reduir-se la seva activitat, allibera fons de maniobra i demana, a la vegada, menys crèdit.

A banda d'aquests factors de demanda, que expliquen en part la reducció del deute de famílies i empreses, hi ha els factors d'oferta. Els bancs tenen menys recursos econòmics com a conseqüència del descens dels dipòsits per culpa de la caiguda de l'estalvi i, també, per factors externs. És a dir: per la dificultat d'obtenir finançament als mercats.

Amb menys oferta de diners disponibles, accedir-hi es fa més difícil i, a més, en puja el preu. "Comencen a utilitzar-se tècniques bancàries de forta pressió que s'havien deixat d'utilitzar", explica el professor de l'Iese en referència a algunes condicions que presenten les empreses.

Falta de crèdit

Per a les empreses, l'endeutament no només baixa pel descens de l'activitat, sinó, tal com adverteixen les associacions empresarials, perquè en molts casos els bancs simplement no els renoven les pòlisses de crèdit. I, a més del crèdit a curt termini, baixa el préstec a llarg termini. "Significa que les empreses no estan invertint", comenta Pin.

L'expert de l'escola de negocis afirma que el procés de reducció del deute de famílies i empreses "és un drenatge lògic i necessari", donats els alts nivells d'endeutament als quals havia arribat l'economia espanyola. Pel que fa a la devaluació interna, tal com passava amb les devaluacions de la moneda, hauria de permetre que l'economia espanyola sigui més competitiva.

Però la pujada de la inflació, motivada en bona mesura per l'augment dels impostos i l'encariment de les primeres matèries, hi juga a la contra, cosa que pot derivar en una devaluació interna encara més dura.