Maria Teresa Costa:“Si les elèctriques han guanyat més diners ha estat per l’Amèrica Llatina”

¿El nou sistema de fixació del preu de la llum s’ajusta més al mercat? Si estigués ben dissenyat no hi hauria d’haver una gran diferència. La subhasta no provocava un increment de preus: fixava un preu per a tres mesos i la diferència es cobria amb les possibles expectatives alcistes. El disseny de la subhasta era millorable, però era de mercat. Ara no hi ha un instrument de mercat, sinó que es fixa el preu en funció del que valia el megawatt a les 20 hores del dia abans, sense tenir en compte els ajustaments de mercat. En el preu del megawatt hi entren també els mercats secundaris i la garantia de subministrament.

¿Però el consumidor pagarà el preu que es fixi cada dia? Al preu voluntari no queda clar com quedarà absorbit el preu real, que comporta l’ajustament del sistema per garantir el subministrament a tots els abonats. Un segon problema que hi veig és que amb l’anterior tarifa d’últim recurs (TUR) el consumidor sabia el preu. Ara el que tingui el preu voluntari del petit consumidor (PVPC) veurà reflectida la volatilitat del mercat al rebut. Alguns mesos, com el juliol o el desembre, quan puja la demanda, pagaran molt més. Pot ser bo, però pot portar problemes a les famílies.

¿Hi ha potencial de negoci per a petites comercialitzadores? Hi ha possibilitat potencial a priori, sobretot amb contractes a preu fix que incloguin una prima de risc. Però si no s’arregla el problema dels costos d’ajustament, el negoci de la comercialització no funcionarà, tret que siguin empreses molt grans i amb molts clients.

¿Les elèctriques han guanyat massa diners tot i la crisi? Han tingut bons resultats gràcies al mercat de l’Amèrica Llatina. Aquí no han tingut resultats òptims. La retribució de la distribució, a més, ha baixat.

¿Això pot comprometre futures inversions en la xarxa? Les empreses regulades no poden fer inversions per sota del mínim pel manteniment.

¿El nou sistema de fixació de preus liberalitza més el sector? El sector ja està liberalitzat des de la llei de l’any 1997. La tarifa d’últim recurs (TUR) ja era un preu de mercat. Per això ningú anava al mercat lliure. A la generació el mercat és totalment lliure i en competència. Això es veu si mirem quin és l’índex de concentració. Però sí que hi ha un problema en l’increment del pes de la part de potència en el rebut. Si el consum pesa menys en el rebut que la part fixa que suposa la potència contractada, això va contra l’eficiència del consumidor. Perquè el consumidor pensarà que ser més eficient en el seu consum no li comporta un estalvi suficient, ja que la part més important del rebut és la fixa. I també va contra les famílies amb menys recursos, perquè encara que provin de gastar menys, com que hi ha molta part fixa del rebut, pràcticament no ho notaran. És a dir, va contra els objectius d’eficiència i equitat.