19/04/2015

L’última esperança tecnològica

2 min

François Hollande diu que no impedirà que Nokia compri l’empresa francesa de xarxes Alcatel-Lucent per uns 15.600 milions d’euros. La finlandesa ha hagut de comprometre’s a mantenir tots els llocs de treball a França -de fet, ha promès crear-ne 500 de nous- i a invertir 100 milions en empreses tecnològiques incipients al país veí. Però que el govern francès hagi renunciat a conservar la identitat d’una companyia estratègica indica fins a quin punt estem desesperats els europeus per no perdre del tot el tren de la innovació.

Les dues empreses implicades en l’operació tenen històries tortuoses. La Nokia actual és el que queda després de la venda, l’any passat, de la divisió de telèfons mòbils a Microsoft, i es dedica majoritàriament a fabricar equipaments de xarxa per a operadores de telecomunicacions. És el mateix sector en el qual es mou Alcatel-Lucent, nascuda el 2006 en unir-se la francesa Alcatel i la nord-americana Lucent, que originalment era la branca tecnològica de l’operadora AT&T. De la nova fusió que comença ara, pendent de rebre la llum verda de les autoritats antimonopoli, naixerà el segon subministrador mundial d’infraestructures de xarxa, amb un 35% d’aquest mercat, que se situarà al darrere del líder, la sueca Ericsson (40%), i superarà còmodament el tercer, la xinesa Huawei (20%).

El volum així adquirit és crucial per participar en els desplegaments de xarxes 4G i en la definició de les futures 5G. En aquest aspecte tindran un paper destacat els llegendaris laboratoris Bell, on es van inventar el transistor i el sistema Unix, entre moltes altres coses. Entre Ericsson i la nova Nokia hi ha probablement l’última ocasió d’Europa per dir-hi la seva en el futur tecnològic mundial, davant els EUA i la Xina. Llàstima que Nokia hagi de malvendre’s la divisió Here de mapes digitals per finançar la compra. Diuen que se la quedarà Uber per 3.500 milions, quan Nokia la va comprar fa set anys per gairebé el doble.

stats