Us vaig explicar que hem muntat un consell d’administració a la meva empresa? Bé, doncs no cal estar a l’Íbex-35 per tenir una cosa d’aquestes. Després de diverses reunions, estic segura que és una molt bona idea per a una pime com la meva.

Bé, ho dic després d’haver titulat la columna d’aquesta setmana L’odiós consell. I és que escric només un parell d’hores després de sortir d’una reunió ben llarga i feixuga que m’ha deixat loca (com la tia de l’anunci de Mapfre).

Han assistit a la reunió tots els consellers: dos accionistes treballadors, dos accionistes que no estan en el dia a dia, el treballador que fa més temps que hi és, dos independents (un alt executiu de trajectòria en multinacionals i un emprenedor en sèrie) i el secretari (advocat, economista i banquer). I, com a les reunions anteriors, aquest grup tan heterogeni i alhora professional s’ha dedicat a qüestionar sistemàticament pràcticament totes les coses que anava presentant.

Tot normal (obligant-me a utilitzar la dialèctica fins a l’infinit i a justificar totes les decisions) fins que hem arribat a la decisió estratègica del dia. Primer, set persones hem expressat set opinions diferents i, després d’una hora de discussió, el nostre conseller septuagenari, la veu de l’experiència, ha tallat a tothom dient-nos el que tots ja sabíem: “Una hora donant voltes i no arribarem a res”. La decisió: fer el que deia jo, però amb alguns matisos que m’incomoden una mica.

"Un grup d’aduladors que aplaudeixen tot el que faig i tot el que dic no serveix per a res"

Un consell odiós, en definitiva, però que alhora fa exactament la funció que volia que fes: fer-me pensar i incorporar altres perspectives en el meu pensament d’empresària-aprenent. Perquè, sabeu què? Un grup d’aduladors que aplaudeixen tot el que faig i tot el que dic no serveix per a res.

Si busqueu un club de fans, oblideu la idea; si voleu créixer cada dia com a professionals i empresaris, feu com jo, compliqueu-vos sempre la vida una mica més i confieu en l’odiós consell.