CONSTRUCCIÓ
Empreses 11/10/2015

Llum catalana a les obres faraòniques dels Emirats Àrabs

El grup Luxiona oblida la crisi a Espanya amb projectes a l’exterior com la il·luminació del Louvre d’Abu Dhabi i la del Parlament del Vietnam

Elena Freixa
3 min
Llum catalana a les obres faraòniques dels Emirats Àrabs

El grup Luxiona té una experiència quasi centenària en el camp de la il·luminació d’edificis. Les seves obres a Catalunya, sempre en un segon pla rere les grans firmes d’arquitectura, van des de la il·luminació de la Sagrada Família fins a la nova terminal T1 del Prat. El grup, amb seu a Canovelles, està en plena efervescència al món, un salt que li ha servit per mitigar els efectes de la crisi de la construcció a Espanya. Entre els projectes internacionals destaca la il·luminació del megamuseu Louvre que l’arquitecte Jean Nouvel està construint a Abu Dhabi. El contracte aportarà uns ingressos d’1,5 milions d’euros a la companyia catalana, a banda de projectar-la als Emirats Àrabs, reconeix el director general, Xavier Santafé.

Un segon projecte rellevant, i clau per al creixement del 15% que Luxiona espera tenir aquest any, és el del Parlament del Vietnam. La il·luminació d’aquest espai a Hanoi, que encara no s’ha inaugurat, és un dels grans reptes internacionals, segons Santafé, i suposa un pas important al mercat asiàtic.

Luxiona va facturar 50 milions d’euros l’any passat i espera que els ingressos d’aquest 2015 escalin fins al voltant dels 58, segons el directiu. Són bones notícies que arriben després d’anys difícils per a la companyia per culpa de la debacle del sector immobiliari a Espanya. “Tocava reinventar-se o teníem un greu problema”, reconeix el directiu de la companyia. Entre els anys 2007 i 2012 la facturació va caure força i va obligar a una reestructuració forta. La plantilla del grup va quedar reduïda a la meitat (de 115 persones a poc més de 60). Però Santafé prefereix ara parlar del futur i confia en la força dels mercats internacionals, que ja aporten tres de cada quatre euros que ingressa Luxiona, per dibuixar un escenari completament diferent d’ara en endavant.

Un dels pols de creixement del grup és el retail, explica el directiu, sobretot els subsegments de l’alimentació i la moda que lideren les grans operacions internacionals. L’empresa acompanya en l’expansió pel món grans cadenes de botigues com Sephora (ha il·luminat les 60 botigues que té a Itàlia, per exemple), Desigual i Cortefiel. També ha treballat per a alguns establiments del grup Inditex al mercat asiàtic, principalment. Un segon pol estratègic és l’hoteler, en el qual Luxiona també té una àmplia experiència il·luminant espais com els vestíbuls i zones comunes, per exemple, de l’hotel W (el Vela) a Barcelona i l’Hotel Auditorium.

El grup Luxiona és un negoci d’arrel familiar, nascut fa 85 anys a Canovelles de la mà de la família Feliu de la Peña. Va començar enfocat principalment a la fabricació de material d’il·luminació decorativa d’interiors, però amb el temps va anar-se diversificant. Avui compta amb tres marques comercials: Troll, Metalarte i Sagelux, però és la primera, Troll, la que va donar-li el primer gran èxit fa dècades. A través de Troll, la companyia va patentar una solució d’il·luminació per rails (inspirada en el funcionament dels antics trolleybus ). Va ser aquesta patent la que va ajudar l’empresa a fer el primer pas en l’estratègia d’internacionalització als anys 70.

Avui el grup té dues plantes de producció a Espanya, i a Canovelles hi té també el centre de disseny. La resta de producció està repartida entre Polònia, la Xina, Mèxic i el Perú. En aquest últim país llatinoamericà Luxiona va comprar el 2012 un fabricant d’il·luminació, Josfel, que l’ha projectat com una empresa referent en l’enllumenat públic del país.

stats