Llet a preu d’aigua

¿Quant està disposat a pagar per un litre de llet? Tenint en compte els preus a què la venen els supermercats, la resposta seria clara: molt poc. El preu d’aquest producte alimentari de primera necessitat no ha deixat de baixar en els últims mesos i, de mitjana, a les botigues espanyoles es ven el litre a 66 cèntims, amb algunes ofertes que arriben als 40 cèntims, segons un informe de l’organització de consumidors Facua corresponent al mes de juliol, gairebé un 6% menys que dotze mesos abans i més barata que una ampolla d’aigua de marca líder. Pot semblar una bona notícia i, de fet, ho és per a les butxaques dels consumidors, però aquesta caiguda del preu de la llet desespera milers de ramaders catalans i de tot l’Estat, sobretot a Galícia, que és on més n’hi ha. En les últimes setmanes han protagonitzat protestes que, en alguns casos, els han portat a regar els camps de conreu amb milers de litres de llet i, en d’altres, a irrompre de manera violenta en supermercats i centres logístics de diverses cadenes de distribució.

En el cas de la llet, la llei de l’oferta i la demanda no funciona de manera perfecta. El preu a què es ven al supermercat no és només un reflex del que estan disposats a pagar els consumidors, sinó que hi influeixen altres factors relacionats amb l’economia mundial. És a dir, que les decisions de compra dels consumidors no són del tot decisives per decidir el preu que es paga als productors. Un terrabastall als mercats de la Xina, el veto rus, les males collites de cereals i fins i tot la pesta porcina africana són alguns dels factors que afecten el preu a les borses mundials de la llet en pols i la mantega. Això es reflecteix de manera immediata en el preu de la llet crua que es paga als ramaders. I, en els últims mesos, els astres s’han alineat: tots aquests factors han coincidit amb d’altres com la sobreproducció de llet a Oceania. Això ha tirat per terra -en alguns casos literalment- la llet, que ha arribat a uns preus als quals els ramaders asseguren que no els surt a compte continuar produint.

Tot plegat, a més, ha coincidit amb la fi de les quotes marcades per Brussel·les (que establien el màxim de litres que cada estat membre podia produir, limitant la competència). Això ha facilitat l’entrada d’excedents més barats provinents d’altres països europeus -que no troben sortida pel veto rus o la caiguda de la demanda xinesa-. És el cas de la llet francesa, que, tot i ser cara per a la indústria francesa, acaba entrant a l’Estat a preus de saldo un cop coberta la demanda interior i dels països que paguen el que toca.

Però el 95% de la llet que es produeix a Espanya es consumeix de manera local, i només un 5% es destina a aquests volàtils mercats de primeres matèries. ¿Com és possible aleshores que el preu sigui tan sensible a la variació de la borsa? Segons Edelmiro López, professor de la Universitat de Santiago de Compostel·la, això no hauria de passar, però passa perquè el mercat espanyol està desequilibrat en favor de les grans empreses de la cadena de valor. O, en les seves paraules: “A Espanya la distribució té agafada per les pilotes la indústria làctia, i la indústria agafa per les pilotes els ramaders”. Segons aquest expert, els grans súpers a l’Estat collen les empreses làcties perquè els venguin llet de marca blanca i productes derivats a preu baix, perquè fan servir la llet barata com a reclam. Per als súpers tenir llet barata atreu clients, que després es gastaran més diners en productes més cars. Altres productes com els ous, la carn de pollastre, el pa i el sucre també es fan servir d’esquer per captar clients amb preus barats.

Llavors la indústria, que processa el producte, trasllada la pressió als ramaders, que són els que en última instància en pateixen les conseqüències, amb preus per sota del cost de producció. El portaveu del sector lleter a Asaja, Josep Ribas, lamenta que la llet s’hagi convertit en un producte amb el qual la gran distribució “juga lliure de tot”. I a això s’hi afegeix un altre problema: la poca potència de la indústria transformadora espanyola fa que una gran part de la llet que es produeix sigui per vendre-la crua, i no transformada en iogurts, formatges o altres derivats lactis de més valor afegit, cosa que permetria vendre el producte més car.

“Com que és un producte que no es pot guardar, que caduca, la gran distribució hi juga per captar el client i collar els productors, que cada dia han de donar sortida a la llet produïda cap a la indústria”, lamenta Ribas. Sense mecanismes de negociació col·lectiva potents com a França -on el sector ha arribat a un acord apadrinat per l’estat per garantir un preu mínim als ramaders- o sense grans cooperatives com les del nord d’Europa, el sector lleter espanyol està regit per “la llei de la selva”, segons López. Tant és així que fins i tot la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) hi va intervenir aplicant una multa exemplar de més de 80 milions a diverses empreses de la indústria làctia (les que compren la llet als ramaders) per pactar preus de compra.

Les conseqüències d’això parlen per si soles: al juliol, l’últim mes amb dades del ministeri d’Agricultura, el litre de llet es va pagar de mitjana als ramaders a 29,7 cèntims. Això vol dir que hi van perdre diners, perquè, segons l’expert, el preu a partir del qual surt a compte fer llet és de 32 a 35 cèntims (els sindicats ho eleven per sobre d’aquesta xifra). I això, amb un ambient enrarit per la criticada fi de les quotes i sobretot per la multa de la CNMC (que va indignar els ramaders contra la indústria), ha sigut el detonant de la conflictivitat en un sector que dóna feina a 25.000 persones a tot l’Estat.

Aquesta setmana els sindicats, la indústria i la distribució es van reunir amb la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, per mirar d’arribar a un acord que tanqués la crisi lletera. La trobada va concloure amb un compromís dels súpers de no fer servir la llet com a producte reclam, i de les empreses industrials de repartir les pujades de preus dels productes finals i de procurar fer contractes amb més llarg termini amb els productors, perquè puguin preveure una producció. Però els representants dels ramaders van sortir decebuts de la reunió. Volen que hi hagi un preu mínim de compra de la llet, del voltant de 31 cèntims, una postura que la indústria descarta, adduint que va en contra de les normes de la Competència (de fet, la CNMC també ho ha censurat en alguna ocasió).

Si la situació no es resol, l’escenari de futur és el tancament de moltes explotacions, augura Asaja. “Els que no han fet les inversions per modernitzar-se ja no les faran amb l’actual panorama, i els que les han fet també hauran de veure fins quan resisteixen sense guanyar-hi res”, constata Ribas: o llet més cara, o granges tancades.