L'eutanàsia de la indústria

En les dècades anteriors a la crisi del 2007, l'anomenat sector FIRE (financer, assegurador i immobiliari) era el principal generador de riquesa nominal, que es concentrava en una capa social molt prima: el 0,01% de la població. Aquesta acumulació de riquesa financera és el que avui anomenem els mercats , que són els que dicten les condicions en què podem accedir al finançament de projectes de futur. Als afortunats que formen part d'aquest percentatge mínim de població se'ls coneix com a rendistes , és a dir, persones que viuen dels rendiments periòdics de les obligacions de deutes, públics o privats, que posseeixen.

Els economistes clàssics, com ara Adam Smith, pensaven, amb raó, que els rendistes eren un impediment per al desenvolupament industrial i per a la dinàmica d'acumulació de capital productiu. També Keynes els va criticar, fins al punt d'advocar per l' eutanàsia del rendista . Segons Keynes, els rendistes, en temps d'incerteses, prefereixen mantenir la seva riquesa guardada en actius financers líquids, en lloc d'invertir-la finançant la producció i la corresponent creació de llocs de treball. Per això era partidari de la socialització del procés inversor, aplicant taxes d'interès molt baixes que limitarien el poder dels rendistes a l'hora d'oposar-se a polítiques de plena ocupació.

Al contrari del que deia Keynes, avui estem totalment en mans dels mercats rendistes, que imposen els seus interessos per damunt de qualsevol consideració de benestar social, i en contra de les necessitats del teixit industrial. El pes assolit pel sector FIRE als EUA ha passat de representar el 33% de la producció de béns tangibles l'any 1980 al 90% en els darrers anys, i això sense incrementar l'ocupació. A casa nostra aquesta tendència es manifesta en la inversió de les diferències de rendibilitat entre els empresaris i els rendistes. Segons el Banc d'Espanya, les empreses de menys de 250 treballadors obtenen enguany una rendibilitat del 2%, mentre que els inversors en deute públic guanyen més del 5%. Si no ho capgirem, anem camí de l'eutanàsia de les nostres indústries.

Manel Coderch és enginyer.