L'enginyer zen i obstinat que lidera Nissan

El màxim responsable industrial de Nissan a Espanya, Frank Torres (Tarragona, 1969), és un enginyer que va arribar a la multinacional japonesa fa un lustre i que en només dos anys com a conseller director de Nissan Motor Ibérica ja s'ha fet valer als ulls de la direcció europea del grup i del "gran cap", com ell mateix anomena Carlos Ghosn, conseller delegat de Nissan al món.

Torres ha aconseguit reduir un 30% els costos de la fàbrica de Barcelona i situar la de Montcada entre les més competitives de la multinacional. I ho ha fet desplegant una estratègia de mà ferma a l'hora de perseguir l'objectiu de la competitivitat, però revestint-ho amb un tarannà educat i dialogant. "És dur en els objectius, però bo en les formes", li reconeixen els interlocutors sindicals.

La firma del conveni col·lectiu del 2011, amb una contenció salarial lligada a un nou producte per a la fàbrica de Barcelona, ha estat un dels seus principals mèrits. Ara ell mateix pilota una negociació dura de les condicions laborals per continuar abaratint costos i augmentant la flexibilitat. I ho fa com a la direcció japonesa li agrada, fugint del conflicte obert però sense modificar ni un mil·límetre el missatge: cal ser competitius i productius per plantar cara, sobretot a la resta de fàbriques del grup.

Torres va repetir el mantra de la competitivitat en les XXVII Jornades sobre l'Automoció organitzades per l'Iese aquesta setmana, en què va fer gala d'un bagatge tècnic no sempre habitual en els alts directius.

L'arribada de Torres a la direcció de les operacions industrials a Espanya va trencar amb una època en què la multinacional havia estat pilotada per directius del Japó. El van precedir Fumiaki Matsumoto, que va patir el desgast d'un ERO dolorós amb gairebé 700 acomiadaments, i Ryouji Kurosawa, una solució temporal fins a la promoció del directiu català.

Els seus col·laboradors li reconeixen una serenitat i una autoexigència molt elevades. La seva formació d'enginyer i l'experiència en àrees de producció fa que conegui bé el terreny que ara li toca gestionar (les fàbriques) i que no s'acaba a Barcelona, sinó que també inclou les plantes de camions lleugers d'Àvila i Cantàbria.

És meticulós i ordenat, i l'obsessiona deixar sempre buida de correus electrònics la safata d'entrada de l'ordinador abans de marxar cap a casa, a Tarragona, cada dia. Cada matí procura ser al despatx de Barcelona a les 7.30 hores per dirigir la primera reunió diària, el seu moment preferit de la jornada. Poc amic dels focus i els protagonismes, resulta desconegut fins i tot per a alguns col·legues directius del sector, però dins el grup japonès alguns li auguren una llarga trajectòria en l'escenari de Nissan a Europa.

Viatger i aventurer

El temps lliure el dedica a la família i a aficions com el muntanyisme, que comparteix amb la seva dona i la seva filla, si pot ser, envoltat dels paisatges de la Vall d'Aran. També procura fer esport, principalment bàsquet, que va practicar com a jugador federat de jove. Entre les experiències vitals que l'han marcat, destaca una volta al món en vaixell que va fer quan complia el servei militar.

És amant de la ciència-ficció al cinema, sobretot de la trilogia d' El senyor dels anells , però per llegir prefereix la serietat dels llibres de management que devora sobretot quan viatja.