Christian Laval: "L'emprenedor és l'element central del neoliberalisme"

Christian Laval ha estat aquesta setmana a Barcelona per presentar el seu nou assaig, La nueva razón del mundo, ensayo sobre la sociedad neoliberal (Gedisa), en què no es talla ni un pèl a l'hora d'assenyalar el neoliberalisme i la lògica empresarial com les causes de tots els mals d'aquesta crisi.

Què entén per neoliberalisme i quan comença?

Em refereixo a un nou liberalisme que obeeix a una lògica constructivista, la del mercat i la de la competència aplicada a tots els nivells de la societat, fins i tot a la intimitat. Està generalitzada i va més enllà de l'economia.

Però la competència fa abaixar els preus i això és favorable al consumidor...

Tots, consumidors i productors, som posats a competir. Aquesta competència és la que perjudica els assalariats, ja que si es redueixen els salaris, es redueix el poder adquisitiu. Poso un exemple clar: la competència és la que provoca una reducció de salaris i explica la rivalitat entre un treballador romanès, un espanyol i un francès. Els treballadors espanyols de Renault van acceptar una reducció del salari, i ara Renault pressiona els treballadors francesos perquè se'ls congeli el sou. També hi ha competència entre països europeus, entre sistemes socials i fiscals, i les multinacionals juguen amb aquests factors. Poden triar on instal·lar-se i els estats treuen beneficis d'això.

Si tot és culpa del neoliberalisme, quines alternatives proposa?

Hem descartat el comunisme burocràtic i la socialdemocràcia, perquè està dominada per les normes neoliberals. Només queda una sola tasca, que portin a terme moviments socials i intel·lectuals: inventar una nova coherència, una nova lògica, que permeti organitzar una vida social sobre bases molt més sanes, articulada al voltant de la idea del comú de què parlem al llibre: pensar de manera alternativa, com fan els fòrums socials i els moviments altermundialistes.

En els seus articles critica l'aplicació de lògica empresarial en l'educació. A Espanya s'associa la falta d'emprenedors a la falta de meritocràcia a les escoles...

Una cosa és l'emulació intel·lectual, és a dir, ajudar l'estudiant a anar més enllà, a adquirir coneixements i donar suport al desig d'aprendre. L'altra és la competència entre els alumnes, passar un davant de l'altre. Crec que cal estimular els alumnes a través de la cooperació que vagin més lluny, sense fer mal als altres, sense crear desigualtats. La cooperació és aprendre amb els altres, no contra els altres.

¿L'emprenedor és una figura sobrevalorada?

L'emprenedor és justament l'element central del neoliberalisme. Aquest pretén crear una societat on tothom sigui emprenedor, vol que tots ens considerem una empresa individual, en lluita els uns amb els altres. Això faria desmantellar tots els sistemes socials. En una societat on tothom fos emprenedor, no farien falta els sindicats ni els drets socials.

Això per a alguns seria una alliberació...

L'emprenedor actual és una metamorfosi del concepte d' home utilitarista sorgit al segle XVIII, en lluita permanent, amb la novetat del concepte rendiment , superar sense parar, sense límits propis. Sempre més lluny, sense descans, sense obeir el més mínim límit, fins i tot sense moral. No podem denunciar la corrupció generalitzada si tothom té l'exigència, el mandat de guanyar més diners i de mostrar l'èxit material com a valor de l'existència: llavors ho valora a qualsevol preu. És allò que l'avarícia és bona.

A les escoles de negoci ensenyen l'emprenedor a tenir en compte el benefici social.

Tot això és ideologia. Les pràctiques reals són més cíniques. Hi ha una lluita ferotge entre empreses on tots els mitjans són permesos. Aquesta crisi prové d'un sistema que ha empès els bancs a vendre crèdits que no podien ser reemborsats, generant els anomenats productes tòxics . No hem de veure individus dolents o corruptes, sinó un sistema que empeny banquers, directors a tenir conductes antisocials.

-------------------------------PERFIL

Christian Laval és professor de sociologia a la Universitat de París X Nanterre i autor de nombroses obres que analitzen l'impacte de la política neoliberal a Europa. Creu que les mesures d'austeritat ens porten cap al desastre, però els dirigents hi segueixen obstinats perquè es basen en els fonaments constitucionals de la UE. És a dir, en l'ordoliberalisme alemany dels anys 30: estabilitat monetària i pressupostària, i lliure competència. Tampoc creu que el keynesianimse sigui una solució a llarg termini -"estimula el consum sense fre"-, però a curt termini seria preferible a una política de deflació. "Tenim l'obligació de canviar completament de model econòmic i social", diu Laval. "Estem davant la tasca inèdita de reinventar-nos. Aquesta crisi fomentarà la cooperació, en lloc de la competència", conclou.