L’EXECUTIVA AGRESSIVA
Empreses 14/09/2014

L’emprenedor caigut

L’executiva Agressiva
2 min

Heu deixat de llegir premsa econòmica o mirar la televisió aquest estiu? Si és així, potser no sabeu res de Jenaro García i del bluf de Gowex, una empresa que ha passat de ser el nen mimat del mercat alternatiu borsari (MAB) a arrossegar la borsa de les petites empreses a la quasi desaparició.

En resum: Gowex oferia internet gratuït en ciutats de tot el món (fins i tot Nova York), desenvolupant un model de negoci “sostenible i rendible” i que, segons el que encara explica la seva web, “beneficia tant els ajuntaments com els usuaris, franquícies, associacions i operadors”. Al juliol, però, el castell de fum creat per Jenaro García se’n va anar en orris: gràcies a la firma americana d’anàlisis Gotham City Research va sortir a la llum que els comptes de Gowex eren falsos, a més d’una trama de societats fictícies i altres meravelles de la comptabilitat creativa.

La figura de Jenaro García és interessant per a tots els emprenedors i per als que tenim la responsabilitat davant de clients, treballadors i proveïdors. Representa(va) millor que ningú la figura de l’emprenedor estrella, amb una empresa moderniqui, un llenguatge grandiloqüent i un storytelling personal d’aquells que feien goig. Ara és un emprenedor caigut que, després de deixar milers d’afectats, passarà uns quants anys a la presó.

Gotham fa referència a la mítica ciutat de Batman, un superheroi que avantposa els més alts valors al seu prestigi. De fet, és capaç de passar per un milionari fastigós com Bruce Wayne i com un dels dolents com a Batman per protegir l’esperança d’un món sense corrupció. És una bonica ironia.

En aquest cas tot plegat ens recorda als emprenedors una realitat important: per petita que sigui la nostra empresa, per curta que sigui la nostra llista de clients i treballadors, tots ens sentim (encara que no ho vulguem) una mica superherois. Ens sentim grans dones i grans homes que som capaços de crear valor del no res, com qui descobreix el foc.

Que l’ego no ens faci acabar com Jenaro García, amics.

stats