L’avellana es menja els marges de la Nutella i la Nocilla

cada pot conté l’equivalent a 97 avellanes, a les quals s’afegeix cacau, llet i sucre per completar la recepta de la crema de cacau més famosa del món, la Nutella, que a Espanya pugna per prendre el tron a la Nocilla, del grup català Nutrexpa. Els italians Ferrero, amos de la Nutella, venen 365 milions de quilos d’aquesta crema cada any, una xifra que els erigeix com els autèntics dominadors del mercat i els principals compradors d’avellanes del món. Per això, van acaparar les mirades quan fa uns mesos Turquia, que concentra un 70% de la collita d’aquesta fruita seca, va anunciar que les glaçades del març s’havien endut un 40% de l’avellana que esperava recollir. En conseqüència, els productors turcs van començar a apujar preus, un fet que s’ha mantingut i que amenaça de cruspir-se els marges de moltes indústries alimentàries, com la mateixa Nutella i la Nocilla. L’avellana crua o consumida com a snack representa només un 15% de les vendes, i la resta és primera matèria perquè la indústria alimentària elabori tot tipus de productes.

Un cop allunyat el rumor que en perilli l’estoc als supermercats -tant Ferrero com Nutrexpa han negat que puguin fer curt d’avellanes per als seus productes-, l’interrogant és si l’augment de preus de l’avellana es traslladarà al preu final que paguen els consumidors de les cremes de cacau, dels bombons Ferrero Rocher i dels torrons del Nadal vinent. Una de les principals empreses compradores d’avellana a Catalunya reconeix que, amb la guerra de preus instal·lada als supermercats, l’opció d’encarir el producte perquè s’hagi apujat la primera matèria queda pràcticament descartada. “El que acabarà passant és que sacrificarem benefici”, assegura a l’ARA.

En el producte que sí que hi ha un risc més alt d’encariment és en l’avellana no transformada, és a dir, la que es consumeix com a snack. Fonts del grup Borges, un gran comprador d’avellana autòctona de Tarragona, asseguren que si, com tot apunta, la campanya a Catalunya també ha anat a la baixa i el preu a Turquia segueix a l’alça, és probable que l’increment de cost s’acabi traslladant al preu final, ja que els turcs són “els que manen en el mercat”. Borges compra gairebé un 100% de la fruita seca que envasa al Camp de Tarragona.

L’encariment de l’avellana turca i les seves conseqüències topen frontalment amb la realitat de devaluació de preu de què els pagesos tarragonins s’estan queixant les últimes setmanes. Segons Unió de Pagesos (UP), l’avellana de Tarragona ha arrencat la campanya amb un preu a la Llotja de Reus un 30% més baix que la competència turca i italiana. Segons el sindicat, el diferencial no està justificat i ha arribat a superar l’euro per lliura. “En un escenari de collites més escasses també aquí a Catalunya, l’única explicació és que la pressió dels cinc o sis grans operadors (organitzacions de productors agraris) estan fixant un preu a la baixa que amenaça de fer minvar encara més el sector”, lamenta el portaveu d’UP, Rafael Español.

El sindicat agrari lamenta els interessos “ocults” d’uns pocs per reduir any rere any la superfície d’avellaner a Catalunya. “La situació fa cinc anys que l’arrosseguem, sense que la Generalitat hagi posat més control a les Llotges per acabar amb un diferencial de preus en origen que aquesta campanya és més exagerat que mai”, afegeix Español. Els productors catalans, que ja estan en la recta final de la campanya de recollida, amenacen amb mobilitzacions si la situació no es redreça. “La major part de l’avellana va a la indústria i acaba triturada com a pasta d’avellana i se la valora pel gust; per tant, no té cap explicació raonable que es pagui més barata”, lamenta.

Espanya ocupa el quart lloc en el rànquing de productors d’avellana en l’àmbit mundial gràcies a la producció del Camp de Tarragona, que suposa més d’un 90% del total. Les seves 18.000 tones són minúscules comparades amb les 30.000 tones dels Estat Units. Turquia concentra un 70% de la producció mundial, amb més de 500.000 tones, i Itàlia és el segon player mundial, amb 100.000 tones, que són un 20% del mercat.