13/05/2012

L'auge del mercat negre del cartró i el paper

2 min
L'auge del mercat  Negre del cartró i el paper

Veure algú abocat a un contenidor intentant endur-se un bon feix de paper i cartró s'ha convertit en una estampa habitual en època de crisi. "Cada dia recorrem diversos municipis del Maresme a la recerca de cartró", confessen tres ciutadans d'origen marroquí que a l'abril remenaven a plena llum del dia els contenidors de recollida selectiva d'escombraries de Vilassar de Mar. Un company els espera al carrer de sota en una furgoneta estampada amb el logotip d'una lampisteria de Mataró. Un cop la tinguin plena, portaran el material a Llorens Material Reciclat, una empresa de reciclatge de residus de Granollers. Segons l'últim albarà, Llorens paga onze cèntims d'euro per quilogram de cartró i 22 cèntims pel de ferro.

"La crisi econòmica ha disparat la recollida il·legal de residus reciclables, especialment de cartró i paper, ja que tenen poc valor econòmic i són més difícils de controlar per les autoritats", explica Ivan Simón, advocat de DPS, un despatx especialitzat en temes de medi ambient i sostenibilitat. Un estudi publicat pel departament de Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) confirma que el 19% dels residus de paper i cartró acaben en "mans privades", al marge del circuit municipal.

Propietat municipal

La il·legalitat d'aquest negoci està fonamentada en dos motius principals. En primer lloc, segons la llei actual, un cop els residus són dipositats al contenidor passen a ser de propietat municipal. Per cada tona de residus, l'Ajuntament ingressa una suma determinada de les anomenades societats de gestió de residus, com Eco-Embes. Per tant, "si l'Ajuntament recull menys cartró, els seus ingressos es redueixen, mentre que els costos de recollida selectiva d'escombraries es mantenen fixos", admet una funcionària del consistori de Vilassar de Mar. "Els ajuntaments, així, es veuen forçats a apujar la taxa de recollida selectiva i qui acabarà pagant-ho són els ciutadans", conclou Simón.

En segon lloc, per transportar i gestionar residus es necessita una llicència especial, una condició que els recol·lectors de cartró privats no compleixen. Les empreses de reciclatge com Llorens poden comprar cartró i altres residus a empresaris amb llicència i persones particulars que volen vendre els seus residus domèstics de manera puntual, però no a les que encobreixen una activitat econòmica il·legal. "Moltes empreses fan els ulls grossos, per això emeten albarans, ja que no poden fer factures", diu Simón.

El preu del paper, que actualment es paga entre 50 i 70 euros per tona, i la facilitat per extreure els residus dels contenidors han accelerat el descens en la recollida del paper i el cartró. "Als ajuntaments no els compensa perseguir aquest tipus de delicte, ja que el valor del cartró robat és massa baix i hi ha massa intermediaris involucrats", insisteix l'advocat. Simón estima que el volum de negoci és d'un 60% i el valor del cartró extret il·legalment a Catalunya d'uns 1,5 milions d'euros anuals.

stats