L’any nou arriba amb un augment del preu de la llum

FER FUTURISME sobre el preu de l’electricitat és bastant difícil. Primer de tot s’ha de tenir en compte que molts cops la generació hi incideix directament, i pot dependre de com bufi el vent o de quant hagi plogut. Però, tot i això, hi ha un mercat de futurs. I a partir d’aquest mercat, el ministeri d’Indústria i Energia ha demanat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que faci una projecció de com anirà el preu del megawatt l’any vinent.

L’exercici està fet. I de l’anàlisi de la CNMC se’n poden extreure dues conclusions molt ràpides. La primera és que la supressió del sistema de subhasta va abaratir el preu de l’electricitat fins al juny, i que tot i que en el segon semestre ha pujat, en el conjunt de l’any el mercat majorista s’ha mantingut per sota del 2013. La segona conclusió és que per a l’any 2015, en funció del mercat de futurs, es preveu una pujada important del preu. La previsió de la CNMC és que la mitjana del 2014 del preu majorista es tanqui en 42,68 euros el megawatt hora, un 7,3% inferior al preu mitjà de l’any 2012, però que el desembre ja apuntarà en canvi de tendència: aquest mes el preu superarà els 50 euros el megawatt hora i això continuarà durant el 2015: sempre en funció del mercat de futurs, es preveu un preu mitjà en tancar l’any que ve de 47,93 euros el megawatt hora, fet que suposa un augment del 12,3% respecte al que ara encara es preveu per al 2014.

El consum elèctric és, a més, un dels principals indicadors de l’economia d’un estat. L’informe de la CNMC augura que el 2014 acabarà amb un consum fins i tot inferior al de l’any 2013, tot i la millora de les dades macroeconòmiques. Es preveu tancar l’any amb una caiguda de la demanda del 0,9%. L’any que ve, encara que les últimes previsions apunten a creixements de l’economia per sobre de l’1,5%, el cert és que la CNMC indica que la demanda elèctrica creixerà, però molt per sota del que ho farà el PIB, només un 0,6%.

Els indicadors de la CNMC apunten que seran els petits consumidors i les llars qui s’estrenyeran el cinturó. Bàsicament perquè contractaran menys potència. Així, la CNMC preveu que el sistema elèctric deixi d’ingressar 768 milions l’any 2014 i 195 milions l’any 2015 per la inferior contractació de potència. De fet, la CNMC preveu que la facturació del sistema elèctric l’any que ve serà de 13.508 milions d’euros, un 1,4% menys que aquest any, per la inferior potència contractada, encara que la caiguda queda parcialment compensada per l’augment de la demanda de mitjana i alta tensió, més lligada a la indústria.

L’èxit de la reforma elèctrica, si és real, està en la fi del denominat dèficit de tarifa. De fet, la CNMC preveu en el seu informe acabar l’any 2014 amb un superàvit de 52,4 milions d’euros, i així trencar amb el dèficit creixent i acumulat dels últims anys. Tot i arribar a la fi del dèficit, la CNMC no s’atreveix a fer una projecció sobre què passarà l’any 2015. De fet, adverteix que hi ha incerteses, per exemple, per les reliquidacions de les primes a les renovables pagades als productors l’any 2013 i part del 2014. Aquestes reliquidacions, que en molts casos suposen el retorn de diners ja cobrats, reportarien uns ingressos al sistema de 1.868 milions d’euros l’any que ve.

Però els impostos continuen tenint part de la clau del preu que acaba pagant el consumidor. Tot i que la potència contractada l’any que ve s’apunta que baixarà, les previsions que fa la CNMC són que la recaptació pels impostos lligats a l’electricitat augmenti, i passi de 3.192 milions d’euros a 3.382 milions, amb un increment del 5,95%.

La part més important, 1.649 milions en la previsió del 2015, és de l’impost sobre el valor de la producció elèctrica. Però hi ha altres figures impositives com l’impost sobre la producció i emmagatzematge de residus nuclears (256 milions), el cànon d’utilització d’aigües continentals per a la producció elèctrica (318 milions), impostos especials sobre hidrocarburs (311 milions), impost especial del carbó (500 milions) i ingressos per les subhastes de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle (345 milions). Ho advertia dijous el president de la patronal Unesa, Eduardo Montes, que deia que el 61% del rebut “va a coses que no tenen res a veure amb el sistema elèctric”.