El Partit Popular està atònit. El president del govern, el senyor Mariano Rajoy, es va veure obligat a trencar el seu silenci habitual i a convocar una llarga roda de premsa dilluns passat per calmar els mercats després dels ensurts de Bankia. Desgraciadament, no ho va aconseguir. I ara la Comissió Europea, tot i concedir-li un any de pròrroga per assolir el dèficit del 3% (fins al 2014), li diu que ha d'accelerar el procés de consolidació fiscal, introduint ja l'augment de l'IVA, probablement tocant sous de funcionaris, avançant l'allargament de l'edat de jubilació i implementant altres mesures. Davant de les demandes de Rajoy i De Guindos perquè el Fons d'Estabilitat Europeu pugui injectar directament diners en els bancs amb problemes, la resposta del comissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, ha estat altre cop negativa. I tot això en uns dies en què el país sembla més a prop que mai d'una intervenció, encara que sigui parcial, sobre el sector financer. La prima de risc ha assolit màxims històrics i els tipus d'interès que paga l'Estat pel deute a deu anys s'acosten perillosament al 6,7% que van assolir en els tràgics dies del novembre passat.
El PP es queixa que havent fet tantes reformes en tan poc temps, ni els mercats ni la Comissió Europea ni, en especial, el Banc Central Europeu, els hi tenen en compte. Aquest lament reflecteix fins a quin punt els seus dirigents havien subestimat les dificultats en què està el país i creien que tot depenia del canvi de govern. Llastimosament per a ells, i per al país, les coses serioses en economia no van així. No depenen de la simpatia, la capacitat teòrica o l'afany reformista dels diferents governs, sinó de realitats contrastades. I no són bones. El dèficit públic estimat per al 2011 no ha deixat d'augmentar, no hi ha credibilitat en un pressupost per al 2012 que encara no ha estat aprovat, i l'ensurt de Bankia ha mostrat de manera molt crua que el govern espanyol controla poc la situació. Què ens espera? Doncs patir fins que les eleccions gregues passin i, en especial, fins que els auditors internacionals determinin l'abast dels recursos que el sistema financer espanyol ha de posar per tapar les pèrdues immobiliàries. Fins que aquests dos aspectes no es resolguin, el BCE continuarà de perfil i la CE mostrarà molta duresa. Els problemes grecs no els podem resoldre. Els nostres, sí.
