L’abanderat de les renovables deixa Espanya

Llicenciat en enginyeria industrial, l’actual president d’Iberdrola va desenvolupar les seves habilitats i visió empresarial en el seu pas per la indústria naval i de les telecomunicacions

Fins a la setmana passada, José Ignacio Sánchez Galán, president d’Iberdrola, era un dels principals escuders de la marca Espanya. Membre del Consell Empresarial per a la Competitivitat, Galán sempre tenia bones paraules per a Mariano Rajoy i la seva política econòmica.

Però amb el canvi d’any a Galán se li va acabar la paciència. En una conferència de premsa a Londres, la capital financera d’Europa, va anunciar que Iberdrola se sent “més britànica, americana o mexicana que espanyola”, al mateix temps que presentava un pla estratègic per als pròxims tres anys que reduïa considerablement les inversions a Espanya, i ho justificava per la política energètica del govern espanyol. El missatge va ser un torpede directe a la línia de flotació de la marca Espanya, en un moment en què l’executiu de Rajoy treia pit anunciant la fi de la crisi.

Tot i insistir que era una decisió purament empresarial, les reaccions no es van fer esperar i Galán va haver de sortir a recordar que sempre havia estat un gran defensor d’Espanya davant els inversors internacionals.

Enginyer del canvi

Casat i amb quatre fills, va néixer l’any 1950 a Salamanca. Segons explica en una entrevista per promocionar l’Escola d’Organització Industrial, on va cursar un dels dos màsters en direcció i administració d’empreses que té, va estudiar enginyeria industrial a la Universidad Pontificia de Comillas, ja que considera que els enginyers són els responsables d’impulsar els canvis en la societat. La vocació d’enginyer, però, la va abandonar aviat per centrar-se en la gestió i l’administració d’empreses.

El 1972, compaginant-ho amb una feina de professor a la universitat on s’havia llicenciat, va entrar a treballar a la Sociedad Española del Acumulador Tudor, on va demostrar la seva capacitat i ambició impulsant el procés d’internacionalització de la companyia.

A principis dels anys 90, en ple declivi de la indústria nàutica d’Euskadi, va participar en la posada en marxa d’Industrias de Turbopropulsores, on va incorporar molts dels enginyers que es van quedar a l’atur per fabricar turbines per a avions.

Sol davant el monstre

Després d’un breu pas de dos anys per la presidència del consorci Eurojet, Galán va rebre el primer gran encàrrec de la seva carrera. En plena liberalització del sector de la telefonia mòbil va fitxar com a conseller delegat per Airtel. Sol davant el recent monopoli de Telefónica, va ser capaç de guanyar un litigi davant la Comissió Europea pel cànon que l’Estat va cobrar a Airtel per la llicència, un pagament que Telefónica no va haver de fer.

Després que Airtel fos absorbida per la britànica Vodafone, Galán va fitxar l’any 2001 per Iberdrola, fabricant líder en tecnologia per al sector eòlic, i va entrar de ple en una indústria encara més convulsa que la de les telecomunicacions.

Com va explicar a Londres, cinc anys abans de la seva arribada la companyia tenia el 99% del negoci a Espanya. Galán va ser l’impulsor de la internacionalització, apostant amb força per Mèxic i el Brasil en un primer moment, i pels Estats Units i el Regne Unit, on Iberdrola és propietària de Scottish Power i no dubta a posicionar-se al costat dels nacionalistes escocesos i criticar durament el govern de Londres.

Corbata verda

La gran aposta d’Iberdrola i Galán, però, són les renovables. Aprofitant els incentius i subvencions del govern espanyol, l’empresa ha fet de l’energia eòlica la seva bandera pública i, igual que Emilio Botín llueix sempre una corbata amb el vermell corporatiu del Banco Santander, Galán i els seus alts càrrecs s’han uniformat amb una corbata verda.

Inversions no gaire encertades, especialment als Estats Units, i els canvis recents en la normativa espanyola en detriment de les energies renovables han perjudicat els comptes d’Iberdrola, que l’any passat va guanyar 2.572 milions d’euros, un 7% menys que l’any 2012. El seu sou va caure un 19%, fins als 7,4 milions d’euros.